Una aurèola d'olors
besa l'espaventosa solitud,
tot enfebrant una existència
que s'estima a batzegades.
I li resseguiràs immòbil
l'orografia groguenca del seu cos
amb la peresa exasperant
de la memòria.
I a poc a poc aniràs robant
mil imatges emboirades;
carícies sostretes de dins
la fosca capsa dels records.
I altra cop, tot d'una,
s'amararà la freda cambra de l'insomni.