JOSEP LLUÍS PONS I GALLARZA (1823 - 1894)
Nota biogràfica
-
- L'OLIVERA MALLORQUINA
-
- Conta'm, vella olivera,
- mentre sec alenant sobre la roca,
-
- noves del temps enrera
- que escrites veig en ta surenca soca.
-
- Jo vinc a recolzar-me
- a tes nuades rels, trist d'enyorança,
-
- perquè vulles tornar-me
- dels béns que n'he perdut sols l'esperança.
-
- Ton delicat fullatge,
- que sota lo cel blau l'embat oreja,
-
- és de la pau la imatge,
- de tots los goigs de la ciutat enveja.
-
- Ta rama verda i blanca
- com cabellera d'àngel t'emmantella;
-
- i a ta esqueixada branca
- falta pel vent l'arrabassada estella.
-
- Quan jove i vincladissa
- creixis sobre el marge de la coma,
-
- xermava ta verdissa
- la falç del llaurador fill de Mahoma.
-
- L'àrab i sa mainada
- respirant-ne tes folor el maig sortien,
-
- i ta oliva escampada
- sos fills, per la tardor, escollien.
-
- Ah, quin dol! Escoltant-ne
- del corn aragonès lo toc de guerra,
-
- tallà tos brots, donant-ne
- empriu a l'host de la guanyada terra!
-
- I el jorn de la conquista,
- amb llàgrimes del cor senyant sos passos,
-
- sense girar la vista,
sortí amb l'infant més xic estret als braços.
-
- Los cavalls trepitjaren
- dins lo solc sarraí les brulles tendres,
-
- i els ferros enfonsaren
- de l'alqueria en les calentes cendres.
-
- * *
-
- Com reposava, a l'ombra,
- deslliurat lo baró dels durs arnesos,
-
- mentre els llebrers sens nombre
- jeien al sol assedegats i estesos!
-
- I de son puny volant-ne,
- el manyac esparver dalt de tu es posava,
-
- les ungles encreuant-ne,
- i els tendres cims dels branquillons vinclava.
-
- * *
-
- Quan era una alta ermita
- aquest claper de trossejada runa,
-
- lo místic cenobita
- aquí s'agenollava al clar de lluna.
-
- Al toc del monestiri,
- mans plegades al pit, pregàries deia,
-
- i el cel en son deliri
- per lo reixat de ton ombratge veia.
-
- * *
-
- Ara aquí el temps enganya
- lo pastoret que embadalit s'atura,
-
- i amb flabiol de canya,
- gira el ramat que al comellar pastura.
-
- Mentre l'ovella tosa
- amb lo clapat anyell entorn apila,
-
- la cabra delitosa
- tos tanys novells per rosegar s'enfila.
-
- * *
-
- Arbre amic del qui plora,
- dosser sagrat d'eternitat serena,
-
- jo et sento grat de l'hora
- que m'has aidat a conhortar ma pena.
-
- Tu al cor m'has donat força,
- tu apar que em tornes joventut perduda,
-
- com de ta eixuta escorça
- la saba n'ix que ton brancatge muda.
-
- Jo moriré i encara
- espolsarà el mestral ta negra oliva;
-
- res serà del que és ara;
- tu sobre el blau penyal romandràs viva.