JOAN PERUCHO (1920-2003)

L'autor a LletrA | Multimèdia sobre l'autor | L'autor 2.0 | Nota biogràfica

Inscripcions, làpides, esteles
UN POETA XINÈS REMERCIA ELS SEUS DEIXEBLES

He escoltat els meus versos
en veus inconegudes.
Eren les vostres veus
prop d'un mirall de plata.

Retornen rosa, lotus,
anemone i clepsidra.
Floriran a la sang,
refloriran de sobte.

Estic content i canto,
feliç, a la vesprada.
Ara he vist la guineu
en el mirall de plata.

Recordaré aquests versos
quan mori a punt d'alba.
Certament, al meu cor
no hi nia la tristesa.
DAVANT LA BOIRA OPACA DEL MAR BÀLTIC

A l'ombra del meu cor fermenta el que detesto: les frases delicades, la remor de la seda, l'or i la sang eixuta. Ho diré a Elsinor on, tocant a la mar, sonaren les paraules de Hamlet, el poeta. Sabem que tot és res i que no hi ha esperança, llevat que Déu ens miri. S'ha alçat un vent somort ara, davant dels ulls, i ha tancat la finestra.
EL MISTERI

Va venir i em digué les paraules.
Eren unes paraules que he oblidat
de la mateixa manera que vaig oblidar
el seu rostre de pedra.

Ara recordo aquestes coses,
però no en trobaré el sentit.
El misteri perdura per sempre
i això em fa la vida suportable.
APOCALIPSI

Els ossos, en el fang, han bastit els palaus
i ara la sang crepita a la nit vers l'aurora.
Tot és possible en aquestes solitàries estances.

El vent estendrà les cendres impalpables
caiguts ja els cortinatges d'or i de domàs.
Els assassins s'acosten amb llurs heralds de fum
i les llargues trompetes de la mort proclamada.

Altres poemes
PRIMERA LLETRA ESCRITA AL CAPVESPRE

Petites prades sota un cel intacte i rutilant
solcat per globus de colors, paraules d'or massís,
sospirs de fronda exhausta, imatges de gent difunta
que es perderen per sempre en aquest aire immòbil.
No, no ha estat així tota la vida, perquè, llavors,
freqüentment distant i molt discreta, la dama
de color de turquesa feia ganxet, arrecerada,
i Lluís, el meu cosí, vestit de mariner, corria
darrera la bicicleta del meu somni, i queia molt sovint.
Això era vers l'any mil nou-cents trenta, l'aroma
de les coses era una altra, i una taronja tenia
el gust de sol. Sé perfectament el que equival a un home.

Però recordo el passeig que anava al misteriós país,
les malalties, la joia, el tresor amagat, la ploma groga,
els plors, l'aire innocent del meu fabulós, ignot,
remot, i per sempre perdut, país de les meravelles.