GUILHEM DE PEITIEU (1071-1126)
-
- VAIG DE NO-RES AQUEST VERS FENT
- Vaig de no-res aquest vers fent:
- no m'hi contemplo, ni altra gent,
- no diu jovent, ni d'amor sent
- el devessall.
- Quan l'he trobat, jo era dorment
- dalt d'un cavall.
- No sé pas l'hora que em véu nat,
- no sóc alegre ni entristat,
- no sóc feréstec ni ensucrat.
- En alta vall,
- de nit vaig ser ben fetillat
- damunt davall.
- Potser dormia i no ho sabí,
- si era despert, no ho coneguí.
- Del cor, que un dol em migpartí,
- resta un penjall.
- Però no en servo, us ho puc dir,
- cap esgarrall.
- Temo morir, car sóc malalt.
- Ho diuen tots i és el que em val.
- Reclamo metge curial.
- Mal agafall!
- Si ell em guareix, serà com cal,
- si no, brivall.
- Tinc una amiga, sóc cortès.
- Mai no la viu ni m'ha fet res
- que em doni goig o em sigui pes.
- No n'he treball
- car cap normand hi ha ni francès
- pel meu fogall.
- Mai no la viu, i l'amo fort.
- No m'ha fet bé ni m'ha fet tort;
- quan no la veig, visc en deport.
- Em jugo un gall
- que altres més belles dins el cor
- em fan estrall.