Click on a icon next to a poem to read its English translation
JOSEP PALAU I FABRE (1917-2008)
L'autor a LletrA | Multimèdia sobre l'autor | L'autor 2.0 | Nota biogràfica
Poemes de Josep Palau i Fabre interpretats per Ramon Muntaner, A Manta i altres
Poemes de l'Alquimista
-
- JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS
- Jo em donaria a qui em volgués
- com si ni jo me n'adonés
- d'aquest donar-me: com si ho fes
- un jo de mi que m'ignorés.
- Jo em donaria a qui es donés
- a canvi meu per sempre més:
- que res de meu no me'n quedés
- en el no meu que jo en rebés.
- Jo em donaria per un bes,
- per un de sol, prô que besés
- i del besat em desbesés.
- Jo em donaria a qui em volgués
- com si ni jo me n'adonés:
- com una almoina que se'm fes.
Altres poemes
-
- LA SABATA
- He donat el meu cor a una dona barata.
- Se'm podria a les mans. Qui l'hauria volgut?
- En les escombraries una vella sabata
- fa el mateix goig i sembla un tresor mig perdut.
- Totes les noies fines que ronden a ma vora
- no han tingut la virtut de donar-me el consol
- que dóna una abraçada, puix que l'home no plora
- pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol.
- Vull que ho sàpiguen bé les parentes i amigues:
- Josep Palau no és àngel ni és un infant model.
- Si tenien de mi una imatge bonica,
- ara jo els ofereixo una de ben fidel.
- No vull més ficcions al voltant de la vida.
- Aquella mascarada ha durat massa temps.
- Com que us angunieja que us mostri la ferida,
- per això deixo encara la sabata en els fems.
- POETA-NARCÍS
- Vers: sigues igual a mi.
- Jo em veig en tu si em veus.
- Som una o dues veus?
- Quina, però, és de qui?
- PARADÍS ATROÇ
-
- À celle qui se fait appeler "Tabou"
- Amb els teus ulls oberts ompliries l'estança
- on el teu cos madur fóra el meu instrument,
- i el teu ventre, que té la forma impertinent,
- daria el ritme atroç del repòs de la dansa.
- Obririen l'espai espais d'esgarrifança,
- i entorn del blanc silenci, una música ardent,
- fingiria en en el sostre un ample firmament
- on àngels taciturns farien contradansa.
- I hauríem, de la nit, els infants més rebels:
- monstres que pariries en la buidor dels cels
- i anirien a raure a l'òrbita malalta
- on circumden a lloure els coixos i els cretins ...
- Jo et besaria el ventre com una immensa galta
- i tu em demanaries que te'l besés per dins.