ODA A CLEMENTINA
Recordes, Clementina, aquell oreig
que, removent de Venus el parrús,
enravena del tot el que, difús,
llanguia a l'entrecuix en estiueig?
Recordo la remor i l'estrany pledeig
dels teus sotsllavis reclamant l'intrús
que començava d'espargir, confús,
pels solcs obacs son trèmul degoteig.
I ara em demano, ja esgotat el doll:
si tu no, ¿quina dea apassionada
en jo trempar signava el meu capoll?
Puix hi hagué goig, no Gràcia, en l'abraçada;
¿Fóres tu la qui em féu cridar, com foll:
"Clementina, collons, quina cardada!"?
-
- "Carles Riba"
