MARIA TERESA BARGALLÓ I ESCRIVÀ
- VERD DE BRULLOLS
- Talment nau amortallada de silenci eixorc
- a qui bat celistre gràvid de neu
- mentre llisca per mar defallida de llum
- sense rems, sense patró ni nauxer
- -llàgrima de Déu perduda en negre verger-,
- així m'he vista jo: perduda, inútil, fora de ment i de voluntat.
- Canto el dia en què tu vas fer-te davant meu,
- llamp rialler, diví,
- que encengueres de foc blau el meu món
- i esquitxant de llevamans els meus dies,
- en feres el bell camp brullat que és ara
- i el tornares a posar al simple abast de les meves mans.
- Amb tu la terra veig ara gran i bella,
- emmantellada de primaveres i de segles fecunds,
- bategant fructífera, tothora dolçor,
- un hort de pomeres en flor sempre renovada
- més blanca que no la neu noucaiguda.
- Després del temps de sequera,
- després del temps de la terra fredosa,
- t'has fet al meu davant, balme de vida:
- amb el teu nom encens ma vida de flama d'amor,
- amb tu sé i vaig on vull i toca anar,
- car: sols tu aboques sol i dies dins meu.