MANEL RODRÍGUEZ-CASTELLÓ (n. 1958)
La ciutat del tràngol
-
- -
- quan la mudesa dels llavis escatima les paraules
- i ofegats impulsos no copsen llurs designis
- hem après a dibuixar i esborrar després
- somnis enginyosos en la platja.
- (¡tant de carrer en runes,
- tanta estança abandonada,
- tant de pont enderrocat!)
- hem niat fins ara
- a la soca d¹un arbre sens ombra
- però a la reraguarda dels nostres somnis,
- al laberint confús de les palpebres
- un assedegat polsim d'esper
- espera redreçar-se i caminar.
- -
- les hivernenques nits de son i fred
- que encara ens manquen per atènyer l'altra platja,
- per guarir els astres
- que enllà ens esperen,
- colraran els nostres membres
- i esborraran totes les petges.
- també la sutja dels records
- xoparà les goles lívides i famolenques
- de paraules.
- i en furiós calfred d¹abismes i distàncies,
- d¹estimballs i de crepuscles
- ens n'anirem a poc a poc,
- amb els ulls incrèduls
- i les mans farcides de preguntes.
De foc i danses
-
- FILLS DE LA IMPACIÈNCIA
- "El mundo tengo delante y detrás el viento"
Germán Coppini
- Està bé que la soledat acompanye l¹home
- Per rutes d¹aigua
- I que hi haja uns ulls defugint la llum
- Com voltors cecs
- La set de la duna erigeix racons a la molsa
- I rostres el passat jardins l¹estiu
- La nit camins sollats en somnis de porcellana
- Però ni una sola llàgrima
- Navegant rutes d¹estiu per jardins d¹aigua
- Entre somnis cec
- Trist voltor de porcellana
- La llum et desclou a les parpelles amor i amics
- Entre l¹aroma de la gespa
- I el temps t¹inscriu lents fraseigs sobre la pell
- Monstres del passat
- Rostres de l¹oblit
- Fills de la impaciència
- Amb mans que palpen l¹oli de les llànties
- Veniu com cada dia
- Hi ha cossos que no s¹han de repetir a l¹alba
- Hi ha cossos que no s¹han d¹esvair a l¹alba
- Com monstres de l¹oblit rostres del passat
- Fills de cada dia que em naixeu de la impaciència
- Ni una sola llàgrima
- Si a l¹espessa penombra de la cambra dels hostes
- Fites els ulls que moren pels carrerons de les rates
- I en l¹ala d¹un ocell dius quin és aquest temps
- Qui som nosaltres
L'acròbata dels ponts
-
- -
- en el viatge del meteor òrbita incerta
- una màgia improvisant
- carícies novelles sojorns de pluja astral
- car no es repeteix el breu gesmil
- l¹orquídia glatint al fons de la nit erràtica
- aquest riu que corre sempre entre gorgs de sang
- i l¹aire que ens duu polsim d¹altres cosmos
- ni mapes ni brúixola ni cartes de navegació o velam perfecte
- àncora del son quan els ulls divaguen
- a lloms d¹un cavall desbocat i cèlic
- cap a llunyans oceans connexos
- frugals aparellaments a l¹ombra d¹un om
- paradisos de festes capvesprals
- aiguaneix del desig que empeny a solcar les distàncies
- d¹aquests cossos altius insurrectes
- tot fent giravolts tombarelles
- clucs d¹ulls equidistants
- no és el retorn que ungeix els parpalls de l¹espera
- bellament acordats al ritme universal del sempre anar
- a través d¹un mar perible on sotja el tràngol
- collint l¹espígol de fragància estel.lar
- banyant els membres nus en el rierol de l¹impossible
- deixant-se anar deixant-se anar
- amb paraules carregades d¹ombra i memòria
- tornem a salpar esdevenim ufanosos com l¹astre a l¹alba
- empunyem ben alt un desig d¹ales de foc i límits borrosos
- sobre l¹onada d¹uns mots essencials melodies d¹aigua
- un xiuxiueig de petits mons fantàstics
- broma de la coneixença pactant amb el destí del dia
- que esvairà l¹oculta teranyina
- rescatant milers de vides d¹intacta ecologia
- amatent només a despertar el soliloqui irredempt
- la conversa interrompuda
- els himnes volàtils d¹una fuita d¹atzar
- meteor errant a través del periple
- -
- no era i mai no havia estat
- sinó en un fluir constant torrents d¹històries
- en un llac d¹aigües confuses abocant-se
- i quan ensumava l¹alè del torb
- en el parpelleig de l¹aire
- o arraïmat al finestral del temps l¹hivern
- i la fadesa visitant impertinent trucant la porta
- s¹enfonsava enterc i obtús
- com un caragol d¹ulls retràctils
- sense raons ni filosofies
- al clos on vivia l¹amic fratern
- que li llegava unes quantes ratlles
- i amb el qual mantenia sàvies converses
- dignes de la millor literatura
- però quan claror avisava hi ha herba fresca
- i havia de tornar cap-i-cua de la closca
- intentava vanament recordar xarraire mut
- les paraules del company en la maltempsada
- per si lliurant-les als germans gasteròpodes
- els feia més passable la jovada
- fatalment hi vencia l¹amnèsia sempre
- i no podia sinó transmetre¹ls el mateix punt de recança
- solcant-li el goig furtiu del viure
- o en quatre paraules eixutes
- que venia del sud
- i que anava
- sense nord fent via.
Matèria primera
-
- -
- Com la bromera naix a la carena esponerosa
- com la lava esbargeix cadències de basalt
- s¹escola com la serp furtiva per l¹oblit i pel parany
- i com el funàmbul serè camina en la corda.
- Ha arraconat la por del llavi encès
- ha escorxat la llum amb el glavi tes de les hores somnàmbules
- ha llançat indefinibles estramps al silenci
- i en la cendra ha espatlat les seues ales erràtiques
- en la terra ha enfonsat peduncles i torsos
- mentre a l¹aguait els ulls s¹esbatanaven
- en redó es repetia l¹eco en les esferes
- abandonat el cor eixut al fer corcó
- lliurat l¹abscés sobre els vèrtexs nus de l¹auró
- la mà pàl.lida en la seua trajectòria
- el pit corprès en soflames d¹espera
- la nit percorrent finíssims rius de porpra màgica
- s¹ha buidat en el somnolent tecleteig d¹estiu
- s¹ha rentat la faç en altres hostes d¹horabaixa
- coneix el perfil anguniós de la navalla
- glateix amb herbes salvatges pels laberints humans
- esperant trobar a cada cantonada un tros de cel
- una melodia aèria un camí de meandres sinuosos
- un capbussó en l¹insondable
- una paraula despresa de color transhumant
- sense moure un dit i a les palpentes
- enderiat a no girar els ulls fora de l¹horitzó immediat
- conjurant la por de passar per ponts paral.lels limítrofs.
- -
- Calfreds de la consciència
- multiplicada en la reflexió
- de l¹esdevenir.
- Qui es sabés dur
- on no calen paraules ni accions envers.
- Experiència sense fins
- ens atenallen les paraules que s¹avancen al pensament
- o són el pensament
- amb llur incerta metafísica dels instants fuits.
- Ardem en un moment,
- som la cera i la flama.
- Som aquests calfreds
- sempre buscant
- incòmodes en els hàbits
- sempre des de zero buscant
- naixent i morint en cada acte
- escàpols de la nostra voluntat.
Erosions
-
- -
- A Mena Castelló
- Corre un riu de tinta màgica
- i la lluna és a punt d¹esdevenir de pur argent
- màscara clàssica.
- Sent així, invoque el teu nom
- per selves remotes
- per vespres d¹atzur
- florestes ocultes
- i abismes obscurs.
- Però avui el vent no me¹n sap dur
- ni ocells ni fragàncies
- ni busques de llum
- i deixe de besar el temps
- i el fum que m¹encalça.
- -
- A Amós Belinchón
- Buscar la música adormida
- dels cossos nus en la boira
- i acceptar que som de pas,
- la pura evidència:
- fugen les hores amarades de sol o pluja
- i a les andanes van quedant tots els moments.
- Carn d¹erosions
- per a un sacrifici inútil.
Els jocs de l'obsidiana
-
- -
- Un cristall de dura aresta trama en l¹ombra
- l¹equilibri de forces encontrades amb contrapès de lluna
- i encasta la llum sobrera al fons de l¹amor més pura.
- Faig com puc el maldestre tomb d¹escaramusses
- i ancorat en la veu final retruque obtús
- amb tornaveu d¹absències
- que el sol voldrà besar l¹entranya de la pedra
- i llaurar-me un tam-tam tornassolat a esquena nua.
- Però l¹aranya del temps allara el cor de la gemma
- i teix la tarda amb teranyines d¹ombra.
- Si acaronava l¹opacitat del cristall
- s¹acreixia l¹immens deler amb veu de lema.
- Però els jardins del record
- em dissipen l¹enforcall
- a la pregona mineria.
- -
- Del sol passe a un trànsit de cotons fluixos.
- Cau a poc a poc la tarda, salpen les ombres.
- M¹hi aboque sense cap propòsit
- alerta a la batalla
- pensarós i inútil
- buscant el circumloqui que porte
- el perigeu d¹aquella mirada
- escalant el pirineu dels meus somnis.
- El fum em fa viatjar flonjo
- amb aquests núvols que pinta la tarda
- i aquests ecos que estiren de mi
- per dur-me a qualsevol banda
- com l¹au que cerca una gàbia.
- Quan m¹ature al llindar de la rosa
- esclaten les veus d¹enforcall
- i pels palaus en ruïnes passegen
- els àngels escindits de la llum
- que repunten la nit al cor d¹obsidiana.
- -
- No sé quants cicles fa
- que rode exiliat de la llum captiva.
- Al cor de les tenebres minaire d¹un amor
- hi manca l¹aire hi manca l¹horitzó
- que lliure llaure l¹au de l¹alba.
- Terrissaire d¹argila fosca
- príncep d¹un somni de sang i fang
- a les mans se¹m desféu
- el secret del goig i el dolç parany
- l¹àngel que tranuitava a la serena.
- Súcube d¹unes ànsies
- em perd en l¹enforcall
- on s¹amaga l¹obsidiana
- i no veig els perfums que la nit desvela
- ni sent el foc ocular que empeny ma vela.
Poemes inèdits
-
- INFANTS INSOMNES
- Cant, insistència hipnòtica del so: poesia,
- narcòtic per a infants insomnes.
- El tema del poema
- és la temptació del foc i la visió de les cendres
- el gest repetit
- uns carrerons entre la boira
- unes fotos del vertigen del temps
- el fred del fum
- del so
- del bac
- del pas perdut
- fora del temps
- només un somni desfet
- el galop desbocat del cavall del no-res
- flors sense olor d¹un pensament marcit
- paisatge d¹uns anys contra la finestra
- l¹arrap d¹un gat mesquí
- llançat des del temps en tombarella destra
- El pesombre ens nuga a l¹espona del llit
- i clivella el rostre l¹espill.
- Però escrivim des de la llum captiva
- amb la força de tota la cendra
- mons irreductibles com paraules
- i en la nit d¹ametista sota la lluna clara
- assagem en el nostre fang
- la deliqüescència.
- Perdudes les paraules
- recomposem sense fe i sense fi una pluja
- d¹amargues cendres.
- La nit ens llança a solc obert.
- Però no podrem ser la fulla i la tardor
- el bosc del fred on udola el llop,
- no serem mai la llum morent
- o el sol nascut entre atzavares.
- El temps ens dissol en la cavalcada aspriua
- i l¹horitzó entrevist és fuita en flames.
- Foscos timbals apaguen la remor dels pins i el riu
- arrossega enterc uns cudols cap a l¹absència.
- CANÇÓ TRISTA DE L¹ALBA
- La brisa s¹abeura
- en els cristalls de l¹heura
- quan les ombres encara en vetlen
- la transparència
- Hi ha estels dalt dels terrats
- i l¹aire és el perfum d¹una flor negra
- Però ja empunya l¹alba el seu glavi
- i signa el llavi que libava el teu nèctar
- El desig s¹escola avall
- per les andrones de l¹alba
- No vull partir amor a l¹ombra amarga de l¹alba
- Somnàmbul de les cordes de l¹arpa
- del vent de l¹alba
- m¹està rosegant el moll de l¹os
- tot el fred de l¹alba
- Fes-me créixer de la llavor de l¹ombra amarga
- Camine vora via
- ravals enllà
- taral·lejant
- la trista cançó de l¹alba
- No vull partir amor amb l¹ombra amarga de l¹alba
- VAIXELL A LA DERIVA
- A la memòria de Manuel Rodríguez Martínez
- Perdre'm de nou vora el silenci innomenat
- del rerafons de les paraules.
- Inventar camins com l'estel que es dibuixa
- en l'horitzó d'uns ulls anònims.
- Percaçar absort el desig d¹ésser viu entre els vius,
- temptant les runes a l'albada,
- quan les ciutats desperten amb el lent esbós
- de llavis somorts i humits encara
- i un sotrac de nit imminent avisa els cossos
- que la primera llum del dia sorprèn un degotall
- d'ombres llepant els murs,
- com una llengua sinistra i abominable.
- No m'ha besat la mort la carn debades
- ni aquests ulls han mirat en va el color dels cossos.
- No han sentit les meues mans tan prop
- l'aspre tacte dels espills per atzar o per caprici
- ni vaig heretant del temps només
- la gorja cansada i feble i aquest poc dir.
- El vertigen que he dit vida
- es nodreix de concretes morts inscrites ran de pell,
- pròximes com la pluja d¹autumne i, com ella,
- perdurables en el revers de la sang que ara m¹anima
- i convoca en mi el deure i el deler
- d'ésser viu entre els qui són vius
- bategant amb remor d¹ales per cegues avingudes
- maldant cada matí per preservar l¹exigu recer
- on reinstaurar el feix de llum que els esperona
- atiant sense descans el tènue foc
- l'espurna de l'esperança i l'encadenat volcà del riure
- escrutant un verd empresonat a les espatles
- obrint solcs de claredat il.limitada
- escolpint en l'entranya de la pedra
- els signes d'un somni el traç d'un desig
- la trajectòria indeleble de l'aurora
- obstinats contra els tentacles que emmudeixen
- la presència de les brises
- construint un demà d¹aloses indomables
- fent de cada llit terra promesa
- recollint el fruit dels blats i l¹aigua
- sarzint en la memòria la bellesa
- i els motius de tants viatges
- en un de sol resolts de sobte
- en aquest que ens agermana
- aprenent de ser veu de cada veu
- acceptant de ser eco de molts ecos
- com un vaixell a la deriva
- com una remor
- com un silenci
- com una gota de suor que fructifica
- sentint-se solidària en la fragilitat de l'aire.