MARGALIDA PONS (n. 1966)

 

Sis bronzes grisos d'alba

 
 
ÀNGEL GROC

Més enllà de l'insomni et reconec:
ets la viva presència del desig.
Sense esforç, amb els ulls clucs,
coneixes bé les tresques d'aquest cos
i el teu tret és encert.
Entre els espills de l'alba fas un solc
d'espessa i flonja calma.
Murs de quietud et guarden la tornada
al cel antic d'on véns, des d'on esperes
un altre crit,
el nostre crit immens i esperançat
de cada tarda, quan ja tot es fa buit
i temem, àngel groc, els rius de l'ombra.