MARGALIDA PONS (n. 1966)
Sis bronzes grisos d'alba
-
- ÀNGEL GROC
- Més enllà de l'insomni et reconec:
- ets la viva presència del desig.
- Sense esforç, amb els ulls clucs,
- coneixes bé les tresques d'aquest cos
- i el teu tret és encert.
- Entre els espills de l'alba fas un solc
- d'espessa i flonja calma.
- Murs de quietud et guarden la tornada
- al cel antic d'on véns, des d'on esperes
- un altre crit,
- el nostre crit immens i esperançat
- de cada tarda, quan ja tot es fa buit
- i temem, àngel groc, els rius de l'ombra.