Aquesta nota biogràfica ha estat elaborada per Mercè Rodriguez

Més informació




Joan Maragall


    Joan Maragall va néixer a Barcelona l'any 1860. Estudià la carrera de Dret, i aviat començà la seva col.laboració en diversos periòdics i revistes. El 1894 guanyà l'englantina d'or als Jocs Florals amb la seva poesia La sardana. Des de llavors el seu prestigi anà creixent, fins a esdevenir mestre indiscutible de les lletres catalanes. Morí l'any 1911 a la seva torre de Sant Gervasi.

    La visió estètica de Joan Maragall pot resumir-se en una sola paraula : sinceritat. La poesia és "paraula viva", segons la seva expressió; és a dir, l'expressió pura del sentiment inspirat per l'objecte poètic. Els elements no vius subministrats per l'enteniment i per la voluntat no han de modificar l'expressió. La forma, amb una independència absoluta, han d'adaptar-se a la més directa traducció del pensament, o més ben dit, a la revelació més immediata de la inspiració, fins passant, si convingués, per damunt de la incorrecció o descurament de la vestidura.

    L'Elogi de la paraula i l'Elogi de la poesia són els principals articles en què va exposar la seva concepció de l'estètica.

    La producció poètica de Joan Maragall fou publicada en diversos volums que aparegueren amb els noms de Poesies, Les disperses, Enllà, Tria, Visions i cants i Seqüències.

    La temàtica maragalliana és de les més àmplies : tots els mòbils eterns de poesia hi són presents : l'amor, la natura, el cant de la seva terra i la seva ciutat, la llegenda, els elements espirituals...

    Joan Maragall cantà també la seva terra en les seves ciutats, en les seves comarques i en els seus pobles, en les seves cançons. De tothom són conegudes poesies com L'Empordà, La sardana i el Cant de la senyera. Ben digna d'esment és la seva Oda nova a Barcelona, a la Barcelona del segle XX, plena de virtuts però també de defectes, i que el poeta estima com a cosa pròpia.

    La temàtica tradicional i llegendària queda representada per poemes com El mal caçador, Joan Garí i sobretot, El comte Arnau i La fi d'en Serrallonga.

    L'espiritualitat de Joan Maragall, basada en la terra, amb el món visible, tan meravellós, no deixa de presentar una cert conflicte amb la seva religiositat cristiana : molts cops, el poeta sembla posseït d'un profund panteisme. Aquest seu conflicte interior quedà dibuixat d'una manera magistral en el seu incomparable Cant espiritual.

    Joan Maragall és també autor d'un poema dramàtic, Nausica, basat en una passatge de l'Odissea. Capítol a part mereixeria l'estudi de la seva obra de periodista, que el portà a enfocar amb valentia problemes candents de la seva època. Destaca entre tots L'esglesia cremada, crida a la reconciliació després de la Setmana Tràgica.