JOSEP MARIA LLOMPART (1925 - 1993)
L'autor a LletrA |
Multimèdia sobre l'autor |
L'autor 2.0
-
- CAMÍ FLORIT
- Llevamà, card, fonollassa,
- rosella, cascall, lletsó,
- vinagrella, corritjola,
- ginesta, aritja, fonoll,
- passionera, cugula,
- mare-selva, safrà bord,
- floravia, canyaferla,
- baladre, argelaga, albó,
- falguera, olivarda, estepa,
- clavell de moror, coscoll,
- heura, contell, englantina,
- vidalba, murta, maimó,
- cama-roja, campaneta,
- ravenissa, bruc, guixó
- (i en l'aire color de vaume
- l'esgarrifança d'un poll).
Poemes de Mondragó
-
- PRIMAVERA
- Eres tu el camp, o el camp enamoraves?
- Coneixies l'abril i ja et somreia
- un dimoni boiet a flor de galta.
- Venies
- per un caminet ros de mitja tarda.
- Flames del vent cremaven blaus domassos
- d'aigua de mar, em duies
- un paner d'ametlons, copinyes, nacres,
- i tenies la veu color de rosa.
- Temps era temps, amor, temps era temps!
- Parlàvem... Jo no sé de què parlàvem;
- d'exàmens de llatí, o per ventura
- d'un llibre de poemes. El crepuscle
- se'ns moria a les mans com un fresquíssim
- papalló virolat. Cavalls de l'ombra
- la sang ens galopaven.
- Temps era temps, amor, temps era temps!
- Dissabtes de capvespre, sense escola.
- Qui recorda?... Qui sap?... Mira la pluja.
- -
- Us ho diré amb paraules ben planeres:
- jo tenia deu anys -era aleshores
- el temps del slow fox, la falda llarga
- i els diumenges lluents de brillantina.
- a casa nostra, a la del camp vull dir
- (si es pot dir camp d'aquell mig quartó rònec
- on el meu pare -el coronell- sembrava
- clavellers i tristors), hi havia una ombra
- feta de totes les blavors del vent
- de mil nou-cents trenta i tants. Jo tenia
- una mica d'amor a frec de boca.
- Tocaven hores. Cap al tard collia
- mon pare els crisantems. Dies i núvols.
- En el jardí hi havia un safareig
- on a penes la mort s'emmirallava.
La capella dels dolors i altres poemes
-
- -
- Veniu, Senyora Mort, ja tinc la cambra
- desada i ben a punt: el ram de roses,
- la música lentíssima, la seda,
- els morats en la nit: cita perfecta.
- Veniu, Senyora Mort, ja res no manca;
- us espero inquiet, bevent la copa,
- consultant el rellotge -trigau massa!-,
- passejant nerviós, picant de mans
- damunt qualsevol taula (a frec de polsos
- roselles de l'ahir floreixen tendres,
- i m'enerven, m'adormen, m'acaronen).
- Veniu pel vent, pel foc, pels miralls pàl·lids
- de velles cornucòpies, per l'alba
- travessada d'amor. Veniu molt lenta,
- besau-me a poc a poc, sen dir paraula,
- i que faci el plaer la seva feina.
- Veniu, Senyora Mort. Oh, trigau massa.
Spiritual
-
- CAMÍ DE PERFECCIÓ
- Mai no et deturis:
- no hi ha fi ni principi.
- Però les roses
- cada cop més vermelles
- les passes t'encatifen.