LLUÍS LLACH (n. ?)
Nota biogràfica
L'ESTACA
(arxiu de so en format .wav mono 349 Kbytes)
L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal,
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca
a on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!
- Si estirem tots ella caurà
- i molt de temps no pot durar,
- segur que tomba, tomba, tomba,
- ben corcada deu ser ja.
- Si jo l'estiro fort per aquí
- i tu l'estires fort per allà,
- segur que tomba, tomba, tomba
- i ens podrem alliberar.
Però Siset, fa molt temps ja
les mans se'm van escorxant
i quan la força se me'n va
ella es més forta i més gran.
Ben cert sé que està podrida
i és que, Siset, pesa tant
que a cops la força m'oblida,
torna'm a dir el teu cant
- Si estirem tots ella caurà
- i molt de temps no pot durar,
- segur que tomba, tomba, tomba,
- ben corcada deu ser ja.
- Si jo l'estiro fort per aquí
- i tu l'estires fort per allà,
- segur que tomba, tomba, tomba
- i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se'l va emportar,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.
I, mantre passen els nous vailets,
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.
- Si estirem tots ella caurà
- i molt de temps no pot durar,
- segur que tomba, tomba, tomba,
- ben corcada deu ser ja.
- Si jo l'estiro fort per aquí
- i tu l'estires fort per allà,
- segur que tomba, tomba, tomba
- i ens podrem alliberar.
- CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT
- Fe no és esperar,
- fe no és somniar.
- Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
- Fe és un cop de falç,
- fe és donar la mà.
- La fe no és viure d'un record passat.
- No esperem el blat
- sense haver sembrat,
- no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo,
- l'hem de treballar,
- l'hem d'anar regant,
- encara que l'osada ens faci mal.
- No somniem passats
- que el vent s'ha emportat.
- Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
- Cal que neixin flors a cada instant.
- Fe no és esperar,
- fe no és somniar.
- Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
- Fe és un cop de falç,
- fe és donar la mà.
- La fe no és viure d'un record passat.
- Enterrem la nit,
- enterrem la por.
- Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
- Hem de veure-hi clar,
- el camí és llarg
- i ja no tenim temps d'equivocar-nos.
- Cal anar endavant
- sense perdre el pas.
- Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
- Cal que neixin flors a cada instant.
- DAMUNT D'UNA TERRA
- Vailet, et diuen que a les guerres
- tan sols hi ha tristeses,
- no s'hi guanya mai.
- Damunt d'aquesta terra encesa
- tot allò que és feble
- vol ignorar els mals.
- I en Maurici va escoltant
- però segueix a terra sense fer-ne cas,
- perquè uns altres li han dit tant
- que la seva vida és patir sota el fang...
- Recorda les raons que un dia
- varen canviar el signe
- d'aquell temps passat.
- Ell ha marcat la teva vida
- amb una ferida
- que tu has de curar.
- I en Maurici va escoltant
- i pensa que ja sap el perquè dels mals.
- Però se'n torna, està dubtant,
- i altres veus ressonen també al seu voltant.
- Vailet, no siguis anarquista
- i vés a la conquista
- de l'honor més alt,
- que al teu costat tindràs la força
- que ens porta a l'ordre
- i ens permet la pau.
- I en Maurici sap molt bé
- que, si només dubta, poca cosa té.
- En Maurici sap què fer,
- trobara els companys i sortirà al carrer.
- ABRIL 74
- Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca
- digueu-li que la vull
- però no puc anar a estimar-la.
- Que encara hi ha combat.
- Companys, si coneixeu el cant de la sirena
- allà enmig del mar
- jo l'aniria a veure.
- Però encara hi ha combat.
- I si un trist atzar m'atura i caic a terra
- porteu tots els meus cants
- i un ram de flors vermelles
- a qui tant he estimat.
- Companys, si busqueu les primaveres lliures
- amb vosaltres vull anar
- que per poder-les viure
- jo me n'he fet soldat.
- I si un trist atzar m'atura i caic a terra
- porteu tots els meus cants
- i un ram de flors vermelles
- a qui tant he estimat.
- Quan guanyem el combat.
- RESPON-ME
- Amic, que tants de cops em parles
- aquí assegut,
- ulls abatuts,
- mai no has sabut
- dir-ne el just
- del nostre absurd.
- I avui que tinc el cos ple d'ànsia
- la meva sang,
- les meves mans,
- els meus afanys,
- tots aquests anys
- estan cridant.
- Qui va vèncer?
- Qui dels ferros forjats per les bombes va fer un poble nou?
- Qui va vèncer?
- Qui damunt de tants cossos aixafats
- va aixecar aquella casa per a tothom?
- Qui va vencer?
- Qui del llit se n'aixeca amb el dret
- d'anar pel carrer sense tenir por?
- Pots dir-m'ho tu?
- Pots dir-m'ho tu?
- Saps que ningú.
- Tots som vençuts;
- tots hem perdut.
- I amic, maleiràs amb força
- aquesta nit
- de qui som fills,
- aquests destí,
- el nostre ahir,
- que ens ha traït.
- Però, amic, més que buscar respostes
- cal adreçar
- el foc, la llar,
- hem de guanyar
- tots aquests anys
- que estan cridant.
- Qui va vencer...
- CANÇÓ SENSE NOM
- On vas amb les banderes i avions
- i tot el cercle de canons
- que apuntes al meu poble?
- On vas amb la vergonya per galó,
- i en el fusell hi duus la por
- que apuntes al meu poble?
- On vas quan ja l'infant no vol jugar
- perquè el carrer vessa de sang
- i ets tu qui l'omples?
- On vas quan ja l'infant no pot mirar
- ni el blau del mar,
- ni aquest cel clar,
- i ets tu qui el robes?
- On vas amb les banderes,
- on vas amb avions,
- on vas, on vas?
- On vas amb els fusells,
- on vas amb els canons,
- on vas, on vas...
- LA GALLINETA
- La gallineta ha dit que prou,
- ja no vull pondre cap més ou,
- a fer punyetes aquest sou
- que fa tants anys que m'esclavitza.
- I si em vénen ganes de fer-ne
- em faré venir un restrenyiment,
- no tindrà cap més ou calent
- el que de mi se n'aprofita.
- La gallina ha dit que no,
- visca la revolució.
- A canvi d'algun gra de blat
- m'heu tret la força de volar
- però, us ho juro, s'ha acabat!
- Tinc per davant tota una vida
- i no pateixo pel destí,
- que un cop lliurada del botxí
- no ha d'haver-hi cap perill
- perquè m'entengui amb les veïnes.
- La gallina ha dit que no,
- visca la revolució.
- I els galls que amb mi hauran de dormir
- els triaré sans i valents,
- que n'estic farta d'impotents
- que em fan passar nits avorrides.
- Que quedi clar per sempre més,
- que jo de verge no en tinc res,
- i que, posats a fer, no em ve
- d'un segon restrenyiment.
- La gallina ha dit que no,
- visca la revolució.
- EL BANDOLER
- Era el segle XIX,
- i amb el nom d'en Joan Serra
- es coneix un bandoler
- per a tothom " en la Pera".
- Li agradava la sang,
- i el xiprer encara recorda
- tant gemecs que allà han pregat:
- pietat, pietat.
- - No em mateu,
- que tinc dos fills i una esposa,
- us daré tot mon diner,
- però no em claveu eixa daga.
- No en mateu,
- us demano per ma mare!
- - Reseu l'últim "Crec en Déu".
- - Pietat, pietat.
- L'endemà de bon matí
- davant la Verge del Carme,
- de genolls està pregant
- i a dos ciris encén la flama.
- Però ben entrada la nit
- quan la lluna és com una daga
- fendirà el cel un nou crit,
- pietat, pietat.
- - No em mateu,
- que tinc dos fills i una esposa,
- us daré tot mon diner,
- però no em claveu eixa daga.
- No em mateu,
- us demano per ma mare!
- -Reseu l'últim "Crec en Déu".
- - Pietat, pietat.
- Però en Joan Serra,
- avui no ha tingut més sort,
- dos soldats l'han pres ben fort
- i ara jeu entre barrots.
- L'endemà de bon matí
- veu la forca preparada,
- en la Pera dóna un crit,
- és l'última pregària.
- -Quan jo sigui ben mort
- i penjat de l'alta forca
- i defalleixi mon cor