JORDI VINTRÓ (n. 1945)
Nota biogràfica
VIDA DIFÍCIL

Era un dia d'abril, repeteixo.
La teulada brillava, molla,
i el cor, toquerejat de vagues
incipients reminiscències.

O era blava la lluna,
i el perfil que, amb una idea fixa,
petjava entre la pols en dansa.

O no era res d'això: era una carbassa,
quatre faves per sopar
i una ràdio insistent.
SEGONES NOCES

I la moneda tenia també creu
que segellava temors i esperances.
L'altra viu, però d'aquesta en surt
tot allò que ens permet,
si de cas,
de viure; el que, prou desbridat,
un aniquilament, segur, rubricarà.
A l'altra colors, cançons. Amb altres tintes toca
pensar també un instant,
si s'escau,
en aquesta obaga espessa del cor.
SENSE FIGURA

Una muntanya escarpada,
tota granit, amb timbes,
coves, recers, fonts, alzinars
i, al cim emboirat, el niu
solemne de les àguiles.
Tant demoràvem
que s'ha fet tard.
I que ara ens torba; i que no deixi
record sinó d'una mà benigna,
color de molsa tendra
i aigua perlada.
VORA EL FOC

Després de casa posa-hi violí,
que, pel contrast de la festa,
ressonin més les bigues, coixins, besades.

Procuraràs tenir un amor serè
i un de tumultuós, per provar d'escatir
a quin més bé t'acordes.

O consideraràs la veritat
de les coses, o els mals passats
i els que vindran, sobretot aquell
que un dia tintarà de negre els versos.

I al capdavall has d'oblidar-ho tot
per consagrar-te, cos i ànima, a l'incert.
MOLLES DE PA

Recorda, encara que sigui en somni,
que has d'enterrar tresors que et permetin,
quan tornis, de confirmar la teva
presència uns dies, els d'ara, tan reculats
que no sabràs ben bé si eren teus. La moneda
en aquesta escletxa, la bala sota la rajola
que balla
t'afluixaran la brida perquè puguis
inclinar-te com cal sobre l'infant que fores.
RECONEIXENÇA

Ara, assegut a l'ombra d'un arboç
que l'enyorança dels meus artefactes
multiplica per tant, cedeixo al repte
de prescindir, aquest cop, del pendent llis
i d'explorar dreceres en desús.
Canvio l'harmonia pel delicte
comptant que algú, prou atrevit de sobte,
vindrà a treure'm, estalvi, del mal pas.
Endavant o en darrere: ja s'esborren
les dissemblances. Quan et decideixis
potser ja serà tard, i d'entre els gruixos
no en sortirà ni per pagar les arres.
Pujàvem separats i, des dels cels,
ens miràvem als ulls com dos adults.