JOAN VALLS I JORDÀ (1917-1989)

 

 
 

Quadern vermell

 
XVII

El viure ens lliura el seu calidoscopi
per confondre'ns el curs de la lliçó.
Sols hem après la dura noció
de saber l'escassesa del bé propi.

Ara un voltor sinistre ens amenaça
amb la isòcrona fúria animal,
mentre l'esquinçador colp de destral
ferament a les sordes ens corglaça.

Si dirigim l'esguard al camí antic
farem la paràbola d'aquella dona
salinificada per massa bona

en contradir el llamp del foc diví,
car l'eruga del viure ens erosiona
per estar més lleugers fins a la fi.
 
 
Canvi d'adreçament

De vegades em tempta
l'endolcidora flauta de l'antiga retrrica.
Ara m'apresse al crit, al renec personal.
També puc irisar-lo amb mots de fina pàtina,
de gongorina gala per aixecar el fulgor
que del meu poble suque dòcilment
amb simple humilitat de bon deixeble.

Puc sublimar el clam d'aquella història
honradament farcida per la gran
fressa de llançadores i engranatges de fàbrica.
Tot, a la fi, restava en una lluita obscura
de secular sordesa,
mentre la sang s'aparaulava al trist silenci
dels fervors amagats que es bellugaven
dintre aquelles tenebres opressores
i en testimonis vius del consanguini idioma
que avui sembla guarit virginalment
per la veu dels infants que ens anuncien
el brum que va creixent a trenc d'albada.
Per això avui rebutge
la flauta moixa que a poc a poc em deixa
pel clar estil del verb reconquerit,
joiosament fadat per votiu pacte.