JOAN VALLS I JORDÀ (1917-1989)
Quadern vermell
-
-
- XVII
- El viure ens lliura el seu calidoscopi
- per confondre'ns el curs de la lliçó.
- Sols hem après la dura noció
- de saber l'escassesa del bé propi.
- Ara un voltor sinistre ens amenaça
- amb la isòcrona fúria animal,
- mentre l'esquinçador colp de destral
- ferament a les sordes ens corglaça.
- Si dirigim l'esguard al camí antic
- farem la paràbola d'aquella dona
- salinificada per massa bona
- en contradir el llamp del foc diví,
- car l'eruga del viure ens erosiona
- per estar més lleugers fins a la fi.
- Canvi d'adreçament
- De vegades em tempta
- l'endolcidora flauta de l'antiga retrrica.
- Ara m'apresse al crit, al renec personal.
- També puc irisar-lo amb mots de fina pàtina,
- de gongorina gala per aixecar el fulgor
- que del meu poble suque dòcilment
- amb simple humilitat de bon deixeble.
- Puc sublimar el clam d'aquella història
- honradament farcida per la gran
- fressa de llançadores i engranatges de fàbrica.
- Tot, a la fi, restava en una lluita obscura
- de secular sordesa,
- mentre la sang s'aparaulava al trist silenci
- dels fervors amagats que es bellugaven
- dintre aquelles tenebres opressores
- i en testimonis vius del consanguini idioma
- que avui sembla guarit virginalment
- per la veu dels infants que ens anuncien
- el brum que va creixent a trenc d'albada.
- Per això avui rebutge
- la flauta moixa que a poc a poc em deixa
- pel clar estil del verb reconquerit,
- joiosament fadat per votiu pacte.