JOSEP TOMÀS I ESPLUGAS (n. 1922)
- -
- A la meva néta Marta, en el dia de la seva actuació gimnàstica
- Branquilló flexible i vigorós a l'ensems,
- llavor de dona germinant en plena primavera.
- Sincronització perfecta del so i del gest precís.
- Braços enlaire, jugues amb el vent i el sol
- creant filigranes en els ulls oberts de la gent.
- Voltejant el cos no se sap si ets escuma o núvol blanc
- que juga a ser sínia o anella que obrint-se
- et mostra dempeus:
- figureta perfecta de bruna vestida,
- la mirada dolça, serena, de qui es veu estimada,
- i en el fons la guspira d'un deure ben fet.
- Cuida sempre el teu cos perquè el que avui és poncella,
- una rosa esplèndida en sigui demà.
- ANY 2100
- Desastre ecològic.
- Sense arbres, sense plantes ni flors,
- la terra no té contrast:
- gris sobre blanc, negre sobre gris.
- La cendra es va apoderar del paisatge
- que ja no és més que una silueta.
- No hi haurà verd a la primavera,
- ni grocs a la tardor,
- ni els vermells violents
- de les roselles silvestres.
- Tot està mort o quasi mort:
- la terra resseca, cremada, no té gorja.
- No pot beure!
- No hi haurà llavor que germini,
- que obri un terròs,
- que broti valenta
- desafiant les ments malaltisses
- dels que recremen els boscos
- que els seus pares ja havien cremat.
- la terra calba
- ha deixat de ser humida,
- ha deixat de ser fèrtil.
- Visió fotogràfica, d'imatge esvaïda
- a mig revelar.
- Mimetisme decadent:
- els homes es tornen cendrosos
- com morts que marxen i marxen,
- sense trobar cap rierany,
- cap rajolí d'aigua pura,
- una flor per olorar,
- un niu, un ocell,
- un amor color de rosa,
- perquè el rosa no existeix.
- El cel ennegrit pels fums de les fàbriques
- ha esborrat els contorns de les coses,
- ja no és possible distingir l'horitzó.
- Els homes-cendra, abatuts
- i maleint el desastre ecològic,
- busquen i busquen un brot d'herba
- que obri una gleva, que l'espongi,
- que la torni humida,
- que els doni l'esperança
- d'una terra més verda.
