JAUME PONT (n. 1947)

 

Vol de cendres

 
 
EL FOLL

Tremola a l'esbarzer la veu amarga
de la garsa
Res més que el somni immutable o l'urc d'una vida
amb l'or espars als peus del viaducte.
El foll és mort.
Vola l'ànima amb l'erm acord dels estornells.
 
 
L'OCELL NEGRE; [I]

Parpellegen
encara
els plecs marcits de l'aire.

Un immens ocell
en silenci aixeca el vol,
amb el bec encès
i les ales esquinçades.

Porta als ulls clivellats
el mill i el guspireig
on tristament aguaita
la fam de tots els dies
encara per venir.

Al lluny
brilla una almosta
encabida a l'infinit.

Supuren
les mamelles de l'atzur.
 
 
PREMONICIÓ

Passeja el verd fins a dissoldre's
entre les randes humides
de la boira.
Plegats bevem
d'aquesta nit al peu de l'arbre
que un dia ens va plantar.

Tan agres com el vi, fruites i oratge.
Fila mort el vent.
I cada cop
que al cel el cos de l'horitzó trontolla
al lluny es tensa encara més
la soga blava del canal.