JOAQUIM HORTA I MASSANÉS (n. 1930)

 

Home que espera

 
 
HOME AMB BLUES (A LA MANERA D'ELLINGTON, BROWN AND BEIGE)

El blues
El blues serveix
El blues serveix per cantar les solitàries nits
El blues serveix per cantar les meves solitàries nits

El blues
El blues no és res
El blues no és res més que un cant
El blues no és res més que un cant per cridar-lo en les meves solitàries
nits
El blues és una estrella que brilla cada nit per no apagar-se després
fins a l'altra nit

El blues és una estrella que brilla
El blues és una estrella
El blues és
El blues

El blues és un prec que canten els negres i uns blancs per demanar que no sigui tan
negra la nit
El blues és un prec que canten els negres i uns blancs per demanar
El blues és un prec que canten els homes
El blues és un prec
El blues és
EL BLUES
 
 
HOME QUE CANTA

Per trobar el veritable lloc,
cal saber ajupir el cap a poc a poc
i deixar passar el vent, perquè és molt fort.
Més tard, quan tot serà el que és
i el silenci es tornarà silenci,
alçaré el cap a poc a poc
i triomfant, humil, responsable,
cantaré fort, sense basarda.
 
 
HOME AMB ESPERANÇA

Acabarem algun dia, potser demà,
amb les paraules inútils i boniques,
el dring de la porcellana fina
i les marionetes de foscos colors.
I ensenyarem als fills, parits sense dolor,
el com i el perquè de cada cosa,
i els baixarem al carrer sense temor
i jugaran a construir pobles.
I tocaran la terra
i la faran seva i de tots,
i escriuran, amb nous mots,
noves lleis, història i vida.
També vindrà un vaixell de vela àgil,
esquivant tempestes i roques altives,
i s'endurà tot l'or de la terra, mites i falsos déus,
i ens deixarà quieta la mar i una barca petita.
Amb ella anirem a saludar els pobles,
a l'espatlla un sarró amb eines i amb llibres,
als ulls un esclat d'alegria,
i l'esperança en els homes i en els dies.