FRANCESC RODRIGO SEGURA (n. 1964)

 

Tigre d'esguard tèrbol

 
EL VIOLÍ RÒNEC; [I]

Si el violí salvatge de la nit amb veu rònega
destrossa els matins de vent salobre i d'atzavara
els vermells enfurits del capvespre,
ressones sord com en una cisterna buida.
A dintre, el piano ebri de Tom Waits,
perfora el fetge de la nit,
però ni el licor més ardent pot guarir les paraules.
És dur saber que l'hivern escombra
les platges de cristall de roca,
les profunditats transparents que oculten
la magrana intacta dels nostres somnis,
dels nostres dits i llavis,
i un foc glaçat comença devorar-la.
És per això que ens bevem els dies
amb glops d'insensatesa,
perquè sabem com cremen les nits extremes.
 
 
EL VIOLÍ RÒNEC; [II]

L'oratge ja ha fet emmudir les garses.
Ara la memòria de les meses
del temps de l'abundància es desfà
en un regalim dens de llum d'octubre.
Immòbil i arrupit mires com creixen
les espines que porta la tempesta.
Entre elles i tu hi ha un invisible tel
que el temps haurà enlairat per envescar-te.
Ets com l'ocell que, caigut al parany,
en deslliurar-se'n, es trenca les ales.
 
 
EL VIOLÍ RÒNEC; [III]

Era la nit de gel i vent com un riu.
El far il.luminava amb precisió
tot el que hi havia dins la nit:
les rengleres de llum desafiant la costa,
el monòton balanceig de les boies.
Sacsejàrem el túmul dels vents,
les arrels de la terra convulsa
i, sobre la humida fulla del nou dia,
vàrem deixar les escorces del crit,
sobre les pells adormides, les veus insondables.
Tot fou de matinada:
endinsar-se en les aigües brutes,
desfer l'exili sense hores,
arribar a la darrera illa
plena d'escumes cargolades,
plena d'un vent que creixia i devorava
i anava a morir en una selva.
Fins que s'aturà en l'hora lenta
l'astre vermell sobre l'horitzó d'aram
i era, de nou, la nit de gel i vent com un riu.