FRANCESC RODRIGO SEGURA (n. 1964)

 

Tigre d'esguard tŔrbol

 
EL VIOL═ RĎNEC; [I]

Si el violÝ salvatge de la nit amb veu r˛nega
destrossa els matins de vent salobre i d'atzavara
els vermells enfurits del capvespre,
ressones sord com en una cisterna buida.
A dintre, el piano ebri de Tom Waits,
perfora el fetge de la nit,
per˛ ni el licor mÚs ardent pot guarir les paraules.
╔s dur saber que l'hivern escombra
les platges de cristall de roca,
les profunditats transparents que oculten
la magrana intacta dels nostres somnis,
dels nostres dits i llavis,
i un foc glašat comenša devorar-la.
╔s per aix˛ que ens bevem els dies
amb glops d'insensatesa,
perquŔ sabem com cremen les nits extremes.
 
 
EL VIOL═ RĎNEC; [II]

L'oratge ja ha fet emmudir les garses.
Ara la mem˛ria de les meses
del temps de l'abundÓncia es desfÓ
en un regalim dens de llum d'octubre.
Imm˛bil i arrupit mires com creixen
les espines que porta la tempesta.
Entre elles i tu hi ha un invisible tel
que el temps haurÓ enlairat per envescar-te.
Ets com l'ocell que, caigut al parany,
en deslliurar-se'n, es trenca les ales.
 
 
EL VIOL═ RĎNEC; [III]

Era la nit de gel i vent com un riu.
El far il.luminava amb precisiˇ
tot el que hi havia dins la nit:
les rengleres de llum desafiant la costa,
el mon˛ton balanceig de les boies.
SacsejÓrem el t˙mul dels vents,
les arrels de la terra convulsa
i, sobre la humida fulla del nou dia,
vÓrem deixar les escorces del crit,
sobre les pells adormides, les veus insondables.
Tot fou de matinada:
endinsar-se en les aigŘes brutes,
desfer l'exili sense hores,
arribar a la darrera illa
plena d'escumes cargolades,
plena d'un vent que creixia i devorava
i anava a morir en una selva.
Fins que s'aturÓ en l'hora lenta
l'astre vermell sobre l'horitzˇ d'aram
i era, de nou, la nit de gel i vent com un riu.