FOLQUET DE MARSELHA (...1178/1195-1231)
-
- ARA NO CONEC RAÓ
- Ara no conec raó
- de què ens poguem revestir,
- si el bon Déu volem servir.
- Per nostra salvació
- volgué passió sofrir.
- El sepulcre hem perdut primerament
- i ara veiem que Espanya es va perdent.
- No anar a Orient fou clara traïció,
- mes aquí no hem de témer mar ni vent.
- Quina altres mals hem de sofrir pitjors?
- Ha de tornar a morir Déu amorós?
- D'Ell mateix va fer-nos do
- quan els pecats va delir
- i molt hem de beneir
- la nostra redempció.
- Doncs qui vol viure en morir
- que lliuri a Déu sa vida encontinent,
- com Ell ho féu, morint liberalment.
- Sabem que hem de morir, però com, no.
- Ai, que a tort viu, el qui temor no sent!
- De viure molt, tothom és cobejós,
- però morir per Déu fa l'home honrós.
- Vegeu de quina faisó
- la gent erra el seu camí:
- el cos, que si vol fugir
- de la mort, no té perdó,
- tothom vol salvar i servir.
- De l'esperit no tenim mirament
- bé que podem salvar-lo de turment.
- Que pensi cadascú si és desraó
- i així desitjarà el departiment.
- Que no temi pobresa el pietós.
- Sols que comenci, Déu és generós.
- Si hi ha bona intenció,
- armes prou podrà tenir,
- que Déu el pot proveir
- o el nostre rei d'Aragó.
- Aquest rei no ha de jaquir
- cap bon guerrer que lluita amb cor valent
- puix que veiem que empara tanta gent.
- Bé cal que a Déu faci estimació,
- que l'honrarà a canvi d'honrament.
- Ell el coronarà ben gloriós
- aquí o al cel, si aquest son desig fos.
- Que no faci atenció
- el rei de Castella, si
- alguns el bescanten, ni
- pateixi per la vençó.
- Que a Déu li ha d'agrair
- que per ell cerqui més enaltiment.
- El seu valor pujarà d'u a cent
- si en endavant vol Déu per companyó,
- car Ell no vol sinó agraïment.
- Si amb Déu el rei no té el cor orgullós,
- mereixerà les més altes llaors.
- Prea no desitgem a folla gent.
- Com més alts van, cauen més fàcilment.
- Construïm amb fidel devoció,
- en el valor; qui en fuig prou va caient.
- Que tot el que és més noble i valuós
- és Déu qui ens ho ha donat, totpoderós.
- Bon Aziman, Déu us crida insistent,
- car us voldria guanyar bellament.
- Us manté honrat, i n'he fruïció.
- No espereu pas que Ell canviï d'intent,
- ans feu-ho vós; que d'un bé en traurà cent,
- l'humil; el qui no ho és caurà forçós.
