LLUÍS FIGUEROLA (n. 1958)
Si em toques em mato
-
- FLOR DIANA
- És inútil buscar cada color
- i amagar la textura de la taca
- quan arriben les aigües de l'estiu
- que escampen el silenci de la cara.
- Refaig el sotrac d'uns cossos en runes
- i més fortes i més fortes les gotes
- que fuetegen les pells absents de gotes
- clares, estilets que arranquen color
- clar i clara la bala que sap runes
- i nits en vena i neteja la taca
- que marca el front, sí, i deforma cara
- si el vent s'adhereix i no ve d'estiu
- la mortalla. Sento temor d'estiu
- proper i potser em canso de tantes gotes
- àcides que cerquen els clots de cara
- i espatlla. La sang agafa el color
- de la hipodèrmia blanca que taca
- quan no mata. Passejo per les runes
- quan és pura i brolla i salta de runes
- altes a casa. Retorna l'estiu
- de la mandra que és artèria i taca
- ampla. Pel front ja no cauen les gotes
- de suor pura que tornen color
- de rosa morta a les més fresques cares.
- Sóc home sol de només dues cares
- bones que em falsifiquen. Una és runes
- que verdegen i l'altra té color
- de borda figuera que sap d'estiu
- i perd l'ombra i s'engalana amb les gotes
- que la vida fa suar quan és taca
- la plorera. M'incrusto en una taca
- minúscula i escapo de tantes cares
- que em contemplen la ferida i de gotes
- càlides quesupuren ulls en runes.
- M'assassino quan arriba l'estiu
- de matar i no he canviat el color.
- Trobo color quan es desfà la taca
- que surt d'estiu i prové d'una cara
- feta de runes, alegria en gotes.
- [VII]
-
- Per a la Maite i el Joan
- Em vaig liquar
- amb una allau de llum
- sobtada i res de mi;
- ebri o no, escolto,
- ara,
- com creix l'escuma
- que em prendrà el cos,
- abans plom,
- ara taca escampada.
- [XXVII]
- Responc que no sé mirar
- el vent si es presenta
- de cara. Responc
- que conec ardor i tinc un nus
- de flama, perillós.
- Pregunto només
- si falta molt encara.