FRANCESC BOMBÍ-VILASECA (n. 1975)
- -
- Voler ser i no ser
- és la no existència,
- és exhaurir les forces
- intentant partir una roca
- de cent tones
- amb el cap.
- És cloure els parpres
- i callar.
- És obrir la boca
- quan no toca
- i, això sí,
- portar el cap ben alt,
- perquè qui no es pentina
- res no val.
- -
- L'atzar és
- circumstancial,
- accidental,
- animal,
- brutal,
- mal.
- El fracàs no és més
- que la posada en escena.
- El guix del sostre pobre cau,
- causat per la humitat
- i l'experiència.
- L'essència, vestida de tota forma,
- una o una altra,
- és sempre la mateixa:
- els fonaments,
- l'estructura.
- Vaig d'un dol que em dol,
- no en sé la causa
- ni el final,
- només
- el present que em neguiteja.
- ESPERANÇA PER A LA PAU I AJUT DELS POBLES
- (Altrament, la guerra serà la sort constant d'alguns pobles)
-
- [I]
- Foc, llum, color, soroll de metalls
- al camp de batalla, míssils enaltint
- el Camp de Mart on el germà és l'enemic
- i la sang la llavor de la terra.
- Mort, amb un casc i un fusell, soldat
- que no sap perquè lluita, no sap què cerca.
- Violada una dona, no fou la primera,
- la vida li fuig, té un tret al cap.
- A l'horitzó una figura nova,
- els cabells onejant al vent que s'endú
- la ferum dels cossos i porta la llum,
- nou camí per al qui un germà plora.
- Qui enterrarà els cossos defallits?
- Qui sepultarà Etèocles, Polinices,
- germans enfrontats per la causa tan simple?
- Units descansaran en la nit.
- El silenci es farà quan hom vegi
- l'ombra del genet i del cavall, fills de l'alba,
- quan la Lluna afeblida caurà malalta
- i el poble rebrà qualsevol geni.
-
- [II]
- Foc, llum, color, soroll de metalls
- al voltant de la taula, germans tots junts
- ballant la sardana, mirant-nos als ulls,
- dansant la dansa de nostra terra.
- Agafades les mans, ens traurem
- la vena que ens tapa la cara, i veurem
- tots els pobles del planeta de malalts
- plens, sense menjar, sense hospitals.
- Bon moment és ja per plantejar-te:
- "Com faré per tal que la meva ciutat
- trobi pels malmesos soldats llibertat?".
- Cridarà el poble: "Caiguin les armes!"
-
- [III]
- Jove! Tu ets la veu del món!
- Canta les victòries del colom!
- Missatger del gran Poeta,
- fes del color blanc una senyera!
- Catilina corromp, Cicerò guanya:
- les paraules esdevenen en sa boca
- espases que tallen la muntanya:
- la conjuració cau com mosquit mort.
- Mira la mar! Res s'agita
- en el paradís de l'aigua,
- les onades acaricien la platja,
- la Lluna acarona el tauró;
- la sirena passeja amb el pescador,
- junts passen la vetllada.
-
- [IV]
- La mare arreplega els seus fills:
- en manca un i manca el pare,
- si tan sols tots aquest màrtirs
- haguessin portat millora alguna!
- De què ha servit tanta lluita?
- Per què tanta mort al Camp de Mart?
- Tanta fam els perdedors,
- tanta els falsos vencedors...
- Tantes llàgrimes vessades,
- sí, de tot cor, amb quin fi?
-
- [V]
- Quan tot sigui TOT,
- seré lliure;
- tan sols si tu ets TU,
- i TU has d'ésser lliure,
- Jo seré.
- TOT és plàcid, però no coneix
- el TEDI. Virtuts vessen
- d'una ampolla, buida
- un cop. Els somriures
- dels quatre elements desvetllen
- la formació d'un nou univers.
- El color vermell? "-No existeix:
- groc, blanc, verd, blau però,
- vermell?. No sé pas quin color és."
- El TOT ha parlat. I ho ha fet
- sense presses, rítmicament
- i encuriosit, amb joia,
- ja no recorda la SANG.
- ANDY
- 2/X/1996, després de veure una exposició d'Andy Warhol
- No espero ningú.
- Tothom ja ha vingut
- i m'ha travessat.
- Les sèries figures
- repetides diferent
- em recorden que
- el quart d'hora de glòria s'ha acabat.
- Tots em miraven i saludaven
- efusivament.
- I més tard, la novetat passada,
- jo seguia al bar tan sol
- com abans havia arribat.
- S'ha acabat el meu quart d'hora.
- Llavors escric un poema
- que em fa part central
- del seu món.
- Però és tan efímer
- com el pas d'una dona
- i no es distingeix el principi
- del final.
- El quart d'hora m'ha fugit.
- Passats qui sap si dies o anys
- llegeixo aquest poema
- amb tots els honors que m'oferiu.
- I us faig partícips del meu Temps
- i vosaltres, primer, escolteu.
- Després, les expressions avorrides
- repetides diferent
- em recorden que
- el quart d'hora s'ha acabat.
- No rebo visites.
- Tan sols la Mort.
- CARTES DES DE L'ENLLOC
-
-
- A la Lissiya Zeravla, pel seu suport moral i constant.
- 1.- Per què Enlloc?
- Ni carn ni peix.
- Ni feina ni estudi.
- Ni amor ni desamor.
- Ni entro ni surto.
- Ni sóc ni no sóc.
- Però HI sóc.
- No sé des de quan
- mi fins quan.
- Enlloc perquè ningú no sap
- on ubicar-me i jo tampoc.
- Enlloc perquè és abans
- i després de Res.
- Enlloc és enllà.
- Enlloc és el lloc
- on succeeix l'acció.
- La immòbil acció
- que mai esdevé feta.
- 2.- Enlloc és Res?
- No, Enlloc és més.
- És un pas.
- Un altre pas.
- Una corda esgrogueïda
- i flàccida.
- Un vaixell amb una via d'aigua
- que mai no naufraga
- ni arriba a Port.
- Un terratrèmol
- que cap edifici
- no ensorra.
- Un got ple
- que mai no vessa.
- Un cendrer que mai no es buida.
- Un càncer que no creix
- i que no mata.
- Un coit interromput.
- Una mamada amb condó.
- Tocar la guitarra sense mans.
- Enlloc és el punt intermig
- entre el mar i la platja.
- 3.- Marxar?
- Vaig iniciar un viatge
- abans d'acabar-en un altre.
- Ara viatjo en dues direccions
- paral·leles.
- Tot és U,
- només el sentit
- canvia.
- I els viatges, aquí,
- Enlloc,,
- mai no acaben.
- Per marxar
- haig d'aturar-me
- i canviar el sentit
- de la conversa.
- 4.- Qui hi ha?
- Enlloc és infinit,
- com jo no n'hi ha cap altre.
- Cada Enlloc és personal
- i, és clar, intransferible.
- Només hi ha un Enlloc,
- que és múltiple.
- No hi ha ningú
- que m'acompanyi
- per portar el compàs
- de l'existència.
- No hi ha ritma
- on tot és uniforme,
- unívoc
- i uníson.
- No hi ha cap dona
- amb ulls de gata.
- Ningú té nom.
- El nom,
- l'Únic,
- és Enlloc.
- 5.-Per què hi sóc?
- Vaig trobar-me Enlloc
- sortint de No-sé-on.
- Quan la perfecció s'agreuja,
- s'engreixa
- i s'escurça l'escorça
- i els arbres
- vomiten
- insults d'aire,
- llavors quan
- el què s'emmetzina,
- Enlloc és el refugi
- insalvable
- on no
- hi caben els mots
- ni hi cal cap sortida.
- És a dir,
- on hi ha un
- què
- no hi cal un
- per
- i el
- com
- és introbable.
- 6.- Què hi ha Enlloc?
- Enlloc hi ha cap pàtria
- com aquesta.
- Enlloc hi ha cap penediment.
- Esglésies enrunades