---

EUDALD PUIG (n. 1948)

---

Parc de gessamins

FE

El rellotge penja del mur.

El temps ja té un bell altar i una corda

precisa.

Tots els vells es van agenollant

i remenen terra amb les mans;

cerquen l'antiga nissaga dels redemptors.

Un d'ells n'acoltella un altre per pietat.

Són plens de fe.

Les noies han portat flors d'espadella

i l'alt pinacle d'atzavara,

quan floreix davant la carrossa mortuòria.

Quan tots els presents resen, ebris,

les benaurances i el rosari,

els cancerosos solen mori dolçament.

S'il.lumina el rellotge al vespre.

Tot es perd dintre la plàcida nit.

---

Poemes per a Clara

Per a Clara, la meva estimada filla.

III

Em submergeixo en la claror feliç

de la teva rialla de l'estiu passat,

i espero que apareguis d'imprevist,

viva com eres, passejant pel pati;

però sé que només somio ombres,

que un estigma cruel ens va trair tots dos,

que en aquestes tardes assolellades

creixes com una boira en el meu cor,

malgrat que aquest ponent sigui dolcíssim.

XIII

Quan tots tres érem a l'ombra del roure

i tu miraves les formigues negres,

i la mare i jo pelàvem patates

i tu les esbandies a la font

i miraves altre cop les formigues,

i una música llunyana alegrava el sol,

i uns celebraven una festa

amb cridadissa d'ocells i veus vives,

mai no havíem estat tan junts.

XIX

Quan a la nit acluco el pensament

als ulls, travessen el meu cor

imatges esborrades de la teva cara

i del teu cos, i bruscament són somnis

que fugen com fuig l'aigua de la mà.