CÈLIA SÀNCHEZ-MÚSTICH (n. 1954)
Taques
-
- TAQUES (I)
- Avalot d'esperits
- que prorrompen dels llimbs
- per fer-se veure.
- Prenen hostatges:
- la sang, la tinta o el cafè.
- S'hi escuden i s'estimben
- contra bruses, llençols
- i cobretaules.
- O qualsevol matèria
- que els deixi emetre
- senyals de foc.
- Pregàires indelebles
- espargides en la Terra
- que taca l'univers
- del cos d'un déu
- que viu en el replec
- d'una altra taca
- d'un altre déu
- de llet, de fang o de carmí.
- VIATGES
- He conegut persones desertes,
- portuàries, volcàniques,
- il.luminades per idees boreals,
- migpartides per temors
- com rius gebrats,
- alçades sota el nivell
- dels somnis
- o abatudes com muntanyes
- orfes de peus a les clivelles.
- N'he admirat contradiccions:
- esperits parabòlics emergint
- de les barraques.
- També he recorregut els hemisferis
- d'algunes ments en guerra,
- i a despit d'aquest perill
- sé que mai no em cansaré
- de viatjar per les persones,
- dels hostals de tendresa
- on em deixen pernoctar,
- dels seus fruits, ponts, ruïnes,
- selves, tombes, valls,
- i de tants gratacels
- de preguntes
- i museus on reposen
- els silencis més fondos i antics.
- EL FORAT
- No has vist el món per un forat, em deien,
- i jo pensava en l'orifici de tapa esvorellada,
- enribetat amb fusta, dels estius.
- N'emergia una olor ni pútida ni asèptica,
- de poble ras, d'il.lusions pecaminoses,
- de fe compacte, ben païda.
- Sota el forat de la comuna
- - telescopi d'un cel bocaterrós -
- hi havia vist el món: gallines
- i més gallines percaçant engrunes.
- DEDICATÒRIA
- A tu,
- la llengua que va dreçar
- els meus primers dubtes:
- zetes joganeres al tall de la dent,
- jotes rústegues i fermes gola endins,
- grava de vocals aferrissades,
- rodones com un amor de mare.
- I el tritlleig dels teus verbs
- esculpint el silenci.
- A tu,
- malgrat que no et convidi
- a entrar en els meus poemes.
- CARRER
- Entre vers i vers
- hi ha un carrer per a vianants
- on els ulls avancen i reculen
- amb petjades tranquil.les.
- S'aturen a l'aparador
- d'un mot amplíssim,
- reben el raig lluminós
- d'una metàfora
- o bé cauen, com dues
- monedes vives, en el barret
- d'un somni rondaller.
- Entre vers i vers
- un carrer estret
- antic com la mirada.
- CIUTAT
- Tots els carrers dels versos
- fan la ciutat.
- Al matí, una mirada
- n'aiguabat el terra,
- les façanes, i dibuixa
- siluetes als balcons.
- Llisquen, claveguera avall,
- les lleganyes de la pressa.
- I tot d'una, sota l'àcida
- aroma d'aigua clara,
- apareix a l'empedrat
- un bri de tornassol:
- la fiblada més neta
- de la idea.
- PLAÇA
- Algun dia
- desprendrem tots els versos
- dels seus poemes
- i els reunirem
- en un garbull caòtic.
- Escartejats, més tard,
- sobre el tapet ben verd
- de la natura,
- els disposarem
- en forma de cercle
- i tots els carrers
- de tots els versos
- esdevindran el perímetre
- d'una plaça amb font
- des d'on lloar la set.
