CARLES HAC MOR (n. 1940)
El desvari de la raó 
-
- ESCALETA DE GUIÓ
- Me'n vaig no vull que em vegin
- d'aquesta manera ep calleu aguaiteu
- ja torna n'estic ben fart de caminar
- xano-xano així que era això oi
- sí trajectòria conservada
- d'home privat d'organs genitoris
- extern per inflamació de no
- tros amb vegetació magra fressa
- confusa de baralla resta amarat
- per l'esforç vocal que vibra
- pel moviment de retrocés
- de l'aigua en la butllofa generalot
- malfargat encarregat dels interessos
- d'una institució que té cura
- d'un santuari adjudicat a canvi
- del preu de la peça que uneix
- les dues camelles de l'arada
- apa apa que no en vidrà cap
- d'hermeneuta qui ha guanyat
- no m'ho vols dir el sepulcre
- efímer dels morts és el pit
- dels vius au dos ploviscons
- i fora i poc abans d'això
- la verticalitat descomunal
- la construcció en plans paral.lels
- el doble registre terra-cel
- i la composició isocefàlica
- deixaven astorat el públic
- de l'espectacle ritual
- de la mort del pare.
