RICARD CALABUIG (n. 1958)
-
- UNA PARADA EN EL TRAJECTE
- Sóc obligat passatger en llarg viatge
- fent via vers desconeguda meta,
- ahir embriac d'empenta irrefrenable
- ara en recés, parada involuntària.
- A l'hospital romanc, vida aturada,
- repòs forçat en mig del meu trajecte,
- mentre impacient i delerós, espero
- reparació, que torni l'energia.
- I entre tots fan per posar-me remei
- al pobre cos, esgotat mecanisme
- que entossudit, m'arrossega indefens
- fent-me seguir, enduent-se'm enllà
- qui deu saber quantes parades queden
- fins assolir el tan preuat destí
- NIT DE GUÀRDIA
- Vagant de nit en fosca solitud
- amunt i avall passadís d'hospital
- sento el gemec del torturat malalt
- com el trist plor d'un esperit perdut.
- Amo d'un cos que perd‚ la salut,
- que ja en té prou, que es rendeix al final,
- ni esma té, sols espera el senyal
- per sortir enllà, per reposar vençut.
- Però queda llum, ve com raig d'esperança
- en què te fe tothom sense recança
- i que farà molt més lleuger el traspàs.
- Sense patir podrà creuar l'estança
- i no tindrà l'ànima cap mancança
- en el moment d'abandonar son jaç
- A UN NADÓ
- Infant, que els Déus t'acompanyin
- quan abandonis la mare
- i parteixis, com Ulisses,
- a lluitar contra els teus Cíclops
- o combatre les sirenes
- en la llarga Odissea.
- Que els Déus et siguin propicis
- donant guía als teus passos,
- victoriosos en la guerra,
- i, en l'amor, els més tendres.
- Que et facin planer el viatge
- de dolç retorn a la pàtria.
- INTEMPORAL
- Contempla amb pensament immòbil
- la mort de les ones a platja
- i son renéixer amb la ressaca.
- No mira mai la mateixa aigua
- malgrat veu sempre el mateix bes
- anant i venint de l'areny;
- no veu mai la mateixa escuma
- però sent sempre el mateix oreig
- banyant un terra sec de sol.
- Mentre un grapat de sorra fina
- se li va escolant d'entre els dits,
-
- lentament.
- CARPE DIEM...
- T'escarrasses volent córrer
-
- per arribar-hi abans...
- i haver de sortir en ser-hi.
- T'escarrasses a guanyar
-
- l'enèsima batalla...
- només per lluitar de nou.
- T'escarrasses a llevar-te
-
- per agafar un nou son...
- i tornar-te'n al llit aviat.
- T'escarrasses tot rient
-
- uns instants d'alegria...
- i més ploraras després.
- T'escarrasses a estimar-la
-
- donar-li-ho tot per res...
- fins que et buida el cor la vida.
- T'escarrasses a gaudir
-
- creient en un miratge...
- i patir quan s'ha esborrat.
- T'escarrasses volent viure
-
- però et persegueix la mort...
- i sempre perds l'últim repte.
