BERTRAN DE BORN (...1159/1195-1215)
-
- SI TOTS ELS DOLS, ELS PLORS I ELS MARRIMENTS
- Si tots els dols, els plors i els marriments,
- i les dolors, i el desconsol, i el mal
- que hi ha en el nostre món de falliments,
- hom aplegués, farien curt cabal
- davant la mort del jove rei anglès
- que deixa el mèrit amb acerbs dolors,
- el segle, afeixugat i tenebrós,
- orbat de joia, ple de tristor i ira.
- Colpits, sofrents i plens de marriments,
- són ara el soldader servicial,
- els trobadors i els joglars complaents.
- Ai las, la Mort és un guerrer mortal
- que els ha furtat el jove rei anglès!
- Ell feia semblar avar el generós.
- Per a aquest desconhort, tan turmentós,
- mai no hi haurà en el món prou plors ni ira.
- Oh Mort cruel, plena de marriments,
- bé et pots vanar que el cavaller més alt,
- tu ens has robat. I eren ben seus els béns
- i el bell valor que a un gran senyor li cal,
- que era el més noble, el jove rei anglès!
- Oh, si plagués a Déu que vivent fos
- i que morissin tots els ofensors,
- en comptes d'ell, que als bons desvetllen ira!
- Si d'aquest segle, ple de marriments,
- l'amor en fuig, cap joia ja no em val,
- car tot el que conté no m'atreu gens.
- L'avui fa espant, tot jorn és deslleial.
- Feu-ne mirall, del jove rei anglès,
- que era del món l'home més coratjós!
- Se n'és anat, el seu cos amorós,
- per què ara regnen desconcert i ira.
- Al qui, mogut pels nostres marriments,
- ens lleva el sofriment perpetual
- i passió sofrí de grans turments,
- li demanem, car és perdó eternal,
- que mercè atorgui al jove rei anglès.
- Si així li plau, el mantindrà joiós
- al bell costat dels cavallers millors
- allà on jamai no hi ha dolor ni ira.
