Click on a icon next to a poem to read its English translation

ANDREU VIDAL (n. 1959)

Llibre de les virtuts

NECRÒPSIA

Repòs ara ací, sota el gran salze,

immòbil

com el mot que sóc, damnat

a odiar el vast ordre de les coses,

l'exacte

i precís devenir.

Set són els homes que defensen Tebes.

Set són els homes que assetgen Tebes.

A l'altra banda de l'espill

la calç es gangrena.

M'ofrenes

les set parts de l'espasa,

talment bisturí espurnejant

sota la claror lunar.

: AZBE; Calla, Azbe, i escolta
aquest silenci vast,: ferit d'aromes i colors terribles.; Ara és el temps
que els arbres s'equivoquen: i els ocells, desesmats,; mosseguen les tres cares de la nit.; Ningú no resa
dins la casa dels somnis.: Ningú no cau pels escalons del cel.; I la precisa; maquinària del temps, fulgent prodigi; de peces i engranatges, va girant; de cap enrera,
roent, xerriquejant:: Torna la llet; a les sines pansides; lentament; la carn es despodreix i les arbredes; arrelen cap al cel;
la llum: retorna cap al sol, passat la lluna,; i un déu de pedra
sura sobre el mar.: Tu i jo,; dolça i tràgica Azbe,
encara no hem nascut.