ALBERT ROIG (n. 1959)

 

L'autor a LletrA | Multimèdia sobre l'autor | L'autor 2.0

 

Córrer la taronja

 
 
-

Anava vestida senzilla,
Cames que estires sorprenents:
Galtes que gra enllorda, bresquilla
Que regla ha ablaït. Compliments
O atendre, tema a espill; hi afuo
Estona cos tendral, i és crúor
A la llaga que obria. Ara
Cuixes, llavis i cella i dents
Tendresa escolant-se, i que amara
Tova encara, intensa als pigments.
 
 
-

Pensar-te emprèn la destra, i els activa,
L'enigma i minerals de les salives.
Los sentiments no hi reposen, deformes.
Mai no has entès quina parla pensada
Que lenta crema i les brases revifa
Ardors de boca apresa es torna, acora
Silenciosa— i que arribes fermes sines,
Xopa, i els pèls molls, i que esperma estenen.
 

Vedat

 
 
-

Som al clos de l'aigua antiga,
sodorment, i som dels ulls
de l'aigua, verds, breus als orris
dels baladres. A l'espluga
llisor de ròcols, pels cingles
del rovell, la fonda llum
que els visita, de color
de carn, intacta, emmudida
passa. Des del dolç ser seu
que se'ns endú, somovedors,
l'aire als arbres, l'aigua forta
als llocs dels cors, del vinagre
de més vida que el sol raja -

Rojos, ecos.