“Mort de Lisa Sperling”

...vet ací els enamorats... on són els enamorats?

La senyora Létard agafà dues pastilletes de sacarina, en tirà una a la seva tassa i anava a tirar l'altra a la tassa de Lisa Sperling, la seva rellogada.

— No!

Li aturà la mà amb un gest enèrgic.

— Encara té sucre?

— Sí, encara me'n queda una mica. Avui m'hi tiraré sucre. Agafà la tassa fumejant, digué bona nit i entrà a la seva cambra. Tancà la porta i girà la clau lentament. Deixà la tassa sobre la tauleta, davant de la finestra, i es quedà una estona sense saber què fer, sense saber per on començar tota la feina que volia fer, que potser no faria.

"Començaré per la maleta." La tragué de sota el llit i la hi deixà al damunt. "Cartes... retrats... tot és meu i ja em sembla que es d'algú altre..." Tenia els llavis prims, amargs, esblaimats als angles de la boca, lleument malves al centre: les dents grogues molt separades les unes de les altres. "Sembla la boca d'un mort", havia dit una vegada una amiga seva. Agafà la carta del seu fill i es posa a llegir-la per centèsima vegada. "Estimada mare: Avui marxem. Quan estarem instal·lats a Minsk, vindràs. Espero que el servei de trens es normalitzarà de seguida. Voldria evitar-te les molèsties d'un viatge llarg en males condicions. Tingues confiança en mi..." Plegà la carta a poc a poc i la besà. Després... després havia començat la guerra amb Rússia i s'havia quedat sola a Limoges —on havia anat a parar en fugir de París— incomunicada.

Tragué tres retrats. Un de la seva germana: "A la meva estimada Lisa. Record d'Anna Sperling. Odessa 1916." Un d'ella, a divuit anys. Duia un vestit de gasa amb un cinturó de vellut ample... blanc. Un vestit de gasa blanc amb el cinturó de vellut vermell: el llaç, darrera, li penjava fins ran de faldilla. "Jo era més rossa... ella era la que valia." Que lluny que és aquesta noia, que lluny! Posà els dos retrats junts. Anna havia mort jove, tuberculosa; havia deixat un diari i un feix de versos. "Ella, almenys, no ha sofert tant..." El tercer retrat era el seu de núvia. "Quantes il·lusions, aleshores... només m'ha quedat l'amor del meu fill. El meu marit... oh, no... ell no... Si tots els besos que ha fet a les altres me'ls hagués fets a mi..." Tornà els retrats a la maleta i la va tancar.



...


LLEGEIX TOT EL CONTE | PER SABER-NE MÉS