Ets a:

Cinema i literatura catalana

portada

Les adaptacions cinematogràfiques de la literatura catalana

David Madueño

A començaments del segle XX, després d'uns anys de desenvolupament tècnic i un interès per captar l'atenció del públic a través de l'espectacle visual, el cinema comença a concebre la idea de dotar-se d'una major dimensió i ambició artística. Un bon exemple són El naixement d'una nació (David W. Griffith, 1915) i El cuirassat Potemkin (Sergei Eisenstein, 1925). Malgrat uns plantejaments ideològics totalment oposats i discutibles, demostren una voluntat d'experimentar amb llur llenguatge. La narració cinematogràfica utilitza recursos innovadors com el muntatge o la planificació de l'enquadrament, que són aprofitats pels seus pioners en la búsqueda d'un art crític i analític, amb un llenguatge propi i una fòrmula narrativa distintiva de la resta d'expressions culturals.

Ben aviat, el cinema descobreix en la literatura una font inesgotable d'arguments i d'un públic potencial, els lectors. En segon terme podem parlar d'un fenomen de consciència cultural, sobretot en aquelles cinematografies de caràcter nacional -francesa, alemanya, espanyola-, tan interessades en la creació d'una indústria com en la voluntat artística. A banda de reivindicar una tradició cultural pròpia, aquests textos ofereixen un plus de prestigi, així com un discurs analític i de rigor que des del món intel·lectual s'assenyala com la principal mancança del cinema. De la mateixa manera, pel·lícules com Viatge a la Lluna (Georges Méliès, 1902), basada en un text de Jules Verne i Nosferatu (F. W. Murnau, 1922), versió apòcrifa del Dràcula de Bram Stoker, demostren la riquesa que pot aportar l'ús d'aquest nou llenguatge per oferir una lectura renovada del text.

A Catalunya, la indústria cinematogràfica dels anys vint i trenta del segle XX concentra un bon grapat de productores. La introducció de la llengua catalana i de la seva literatura, però, encara és un fet testimonial i les adaptacions no sovintegen: Terra baixa (Fructuós Gelabert, 1907) i Maria Rosa (Fructuós Gelabert, 1908), basades en les obres teatrals d'Àngel Guimerà; L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol (Lucas Argilés, 1929); El cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra (1933, Domènec Pruna). La majoria de la producció, realitzada en castellà, denota un caràcter popular amb drames, comèdies, documentals o adaptacions de sarsueles i vodevils.

La Guerra Civil i la Dictadura són un fre absolut a qualsevol voluntat d'anar més enllà. Barcelona perd pes dins la producció cinematogràfica estatal, que es trasllada a Madrid. El drama religiós La ferida lluminosa, de Josep Maria de Sagarra (Tulio Demicheli, 1956); una nova adaptació de Maria Rosa (Armand Moreno, 1964); M'enterro en els fonaments, de Manuel de Pedrolo, estrenada amb el títol La respuesta (Josep Maria Forn, 1969); Elisabet, narració de Josep Maria Folch i Torres (Alexandre Martí, 1969); i Laia, de Salvador Espriu (Vicente Lluch, 1970), són dels pocs projectes catalans aprovats pel règim. Aquesta etapa de declivi i desaparició del sector audiovisual català s'allarga fins a la dècada dels seixanta, quan una nova generació forma l'anomenada "Escola de Barcelona", un moviment de renovació estètica i temàtica basat en la producció independent d'obres d'art i assaig. És un fenomen breu però que deixa treballs d'estimables resultats, a banda de recuperar l'interès per fer cinema a Catalunya i per formar nous professionals. El caràcter cultural, inquiet i avanguardista del grup es concreta en la col·laboració de Joan Brossa i altres membres del col·lectiu "Dau al Set" amb el realitzador Pere Portabella, sobretot en quatre treballs significatius: No compteu amb els dits (1967), Nocturno 29 (1968), Vampir-Cuadecuc (1970) i Umbracle (1972). Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre cinema i literatura a lletrA, l'espai virtual de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya

<http://lletra.uoc.edu/ca/tema/cinema-i-literatura-catalana>

 
   

multimèdia

més

       
       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra