La Nit de Santa Llúcia
(Nou diccionari 62 de la literatura catalana)
Festa literària que té lloc cada any pels volts del 13 de desembre, creada l'any 1951 per Josep Maria Cruzet, responsable de l'Editorial Selecta.
Es celebrava als locals de l'antiga llibreria Catalònia, en la qual es concedien els premis Joanot Martorell (1947-1948 i 1951-1959) de novel·la i Óssa Menor de poesia, de l'editor Josep Pedreira. El 1953 s'hi afegiren els premis Víctor Català (de narracions), Aedos (de biografia) i, a partir de 1959, el Catalònia (de monografies comarcals).
A partir de 1963, el premi Joanot Martorell fou substituït pel Sant Jordi de novel·la, i se'n féu càrrec de l'atorgament l'Òmnium Cultural, que va instituir, a més del Sant Jordi, els premis Josep M. Folch i Torres (de narrativa infantil), Joaquim Ruyra (de narrativa juvenil) i Josep M. de Sagarra (de teatre). Des del 1972 té un caràcter itinerant arreu de Catalunya i inclou diversos actes culturals.
Copyright text © 2000 Edicions 62
N'han dit...
Aquesta Santa Llúcia és una tradició. Ara ho és sens dubte, però aquest fet em fa preguntar quina mena de premonició o de desig movia la nostra trista premsa de mitjan la dècada dels cinquanta, que ja parlava de premis tradicionals. Després del primer creixement del 1952, va venir el de l'any següent -incorporació de l'Óssa Menor i creació del Víctor Català-, i així anys i anys... El 1998 encara s'hi va sumar el Mercè Rodoreda que, en aquest context de santa continuïtat, és la forma actualitzada i possible del mateix històric Víctor Català, que es va convocar 40 vegades en un període de 44 anys (1953-1997).Potser quedaria bé, però seria exagerat afirmar, estrafent la popular dita pietosa, que Santa Llúcia ens ha conservat la llengua i la literatura, però és obvi que, sense la seva nit de festa literària, seria incomprensible mig segle de la vida cultural catalana. Potser ella no les ha conservades, però és un fet que ens hi ha acompanyat. Ha estat una eina més de redreçament i no la més important, però és que n'hi ha cap que pugui considerar-s'hi? Ha estat una eina destacada i, per atzar de la història, mítica i mitificada o bé, dit d'una altra manera, representativa. Perquè va ser singular en el context dels inicis i perquè ha tingut la força de viure mig segle seguit.
Josep Faulí, Introducció a Mig segle de la nit de Santa Llúcia (Barcelona, Òmnium Cultural, 2000)
