Ets a:

Viure i veure

Viure i veure

Després de l'any del centenari de Tísner, centrat en la seva figura, al llarg del 2013 LletrA ha dut a terme una col·laboració amb els hereus de l'autor i la Càtedra Màrius Torres (Universitat de Lleida) per tal de recuperar el valor de la seva literatura i promoure'n la lectura posant a l'abast de tothom, en digital, una de les seves obres emblemàtiques: Viure i veure.

Viure i veure és el títol genèric de les Memòries d’Avel·lí Artís-Gener, Tísner, publicades, en quatre volums, entre el 1989 i el 1996. En el primer volum de la seva tetralogia de la memòria, Avel·lí Artís-Gener (1912-2000), més conegut pel seu nom de ploma, Tísner, reporta la seva infantesa i joventut, fins a vint-i-cinc anys, coincidint amb el seu primer any de combatent republicà durant la Guerra Civil espanyola.

En el segon volum, s’hi continua la contesa i l’experiència militar de l’escriptor, que acabà la guerra amb el grau de capità, i el volum es clou amb la derrota de l’exèrcit republicà i l’adéu a la pàtria, camí de l’exili.

En el tercer volum, hi aplegà l’experiència del primer exili a França, després el viatge a Mèxic a bord de l’Ipanema i els anys passats a Mèxic, on Tísner exercí d’escenògraf teatral, s’introduí en el món del cinema i la TV mexicans, hi va escriure algunes de les seves novel·les més importants, com Paraules d’Opòton el vell, i es relacionà amb escriptors com Carlos Fuentes, Juan Rulfo i Gabriel García Márquez. El tercer volum es tanca amb el retorn a Catalunya, el 31 de desembre de 1965.

Finalment, el darrer volum d’aquestes memòries aplega els anys a Catalunya fins el 21 de juliol de 1994, el dia de la mort de Pere Calders, cunyat i amic fraternal. Aquest quart lliurament roda per les dificultats dels primers temps a Barcelona, l’emoció de recuperar la terra, la tristesa de copsar-hi les maleses del franquisme, els records del treball a "Tele-exprés", els problemes fins a trobar un habitatge digne, la tensió policial del règim anterior i el camí d’una discreta clandestinitat.

És conegut, d’altra banda, que, retornat de l’exili, Tísner va connectar amb els joves que començaven a escriure i recorda que el seu pis es convertí en indret de trobada amb Montserrat Roig, Josep M. Benet i Jornet, Víctor Móra, M. Antònia Oliver i Jaume Fuster, entre d’altres. Junts, treballaren en la recuperació del Centre Català del PEN Club (exiliat a Cambridge sota la tutela de Josep M. Batista i Roca) i en la creació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Viure i veure són unes memòries d’estil acolorit i apassionat, una tetralogia que recull les vivències d’un fabulador nat. Les seves pàgines s’omplen d’un vitalisme engrescador, de detalls saborosos, de centenars d’anècdotes i d’una exuberància desbordant. A més del seu vigor literari, són un testimoni cabdal per a seguir, sota una mirada lúcida i sorneguera, un grapat d’anys del s. XX.

Si vols citar aquesta pàgina...

Informació sobre Viure i veure, les memòries d'Avel·lí Artís-Gener, Tísner, a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/obra/tisner-memories>

 
   

multimèdia

més

       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>