Ets a:

© Jordi Mota

Purgatori

Joan Josep Isern

Salvador Donat és un metge rural que viu solitari i solter en l'antiga casa del rector d'un poblet petit envoltat de llibres i de discos. Té poca feina, però tampoc en vol més. Entre el cens de persones la salut de les quals depèn d'ell hi ha els monjos cartoixans del monestir de Porta Coeli, prop de la localitat de Silla, i una comunitat de monges d'un poble de la mateixa zona també de clausura. Salvador va nàixer a la ciutat de València el 1940 i en la novel·la, situada el 1996, té, per tant, 56 anys. Un bon dia, més concretament a primera hora del matí del 19 de març (Sant Josep i diada de festa gran a València), s'inicia l'acció de Purgatori: mentre és al monestir fent la seva visita rutinària rep avis que el seu germà Josep -quatre anys més gran que ell- pateix un càncer terminal de pulmó i decideix deixar-ho tot per acompanyar-lo en les seves darreres setmanes de vida. Això l'obliga a tornar a València, la ciutat que molts anys abans havia decidit abandonar per cercar una vida espiritualment més plena al servei dels més desvalguts en el continent africà al costat del doctor Albert Schweitzer. Salvador Donat és, en conseqüència, un foraster a la seva ciutat. Un home que, si no fos perquè no té cap recança a declarar-se ateu, podria ser un perfecte cartoixà.

En el seu retorn a València -a cavall d'una potent motocicleta Harley Davidson amb matrícula de Río Muni- l'acompanyarà (més exactament, el guiarà) al volant d'un luxós Mercedes i perfectament uniformat Teodor Llorens, xofer negre d'origen valencià per part de pare i guineà per part de mare, poeta en llengua catalana i persona de confiança del seu germà Josep, un home riquíssim i poderós que és el retrat invers de Salvador.

El Purgatori de Dant

Es reprodueix, doncs, davant del lector el pla argumental del Purgatori de Dant però a l'inrevés: Salvador baixa del cel -la cartoixa situada al cim de la muntanya- i inicia un viatge cap a la ciutat en companyia d'un poeta -un Virgili de color- que li fa les funcions de guia. Acabat el ritual del viatge Salvador Donat haurà de passar encara per un antepurgatori -l'hospital on extirparan un pulmó al seu germà- i a continuació, ja instal·lat en el pis de Josep, viurà al seu costat la lenta espera de la mort amb un seguit d'episodis concrets que el posaran en contacte amb la sordidesa de la vida a ciutat i amb els set pecats capitals. Per acabar d'arrodonir el quadre de paral·lelismes amb l'obra de Dant val a dir que al final Salvador trobarà la seva Beatriu amb la qual -en el capítol que clou la novel·la situat en el cementiri un dia de maig, quan tot ja s'ha consumat- se'n tornarà cap a la vida senzilla del camp a cavall de la Harley Davidson després d'haver repartit el llegat del difunt. I marxarà amb Beatriu al seu darrere i "sense equipatge, amb les alforges metàl·liques buides", tal com diu la frase que, precisament, tanca el llibre.

Un ambiciós projecte narratiu

Abans d'entrar en els aspectes específics de la novel·la cal puntualitzar que Purgatori és la segona part d'un ambiciós projecte narratiu de Joan F. Mira: una trilogia situada a la ciutat de València que es va iniciar amb Els treballs perduts (Tres i Quatre, 1989; reedició a Proa, 2005) i que en el moment d'escriure aquestes línies es troba encara pendent de conclusió. Els trets comuns de la trilogia són la inspiració en un mite clàssic, la ubicació en una zona concreta de la ciutat valenciana, la presència d'un substrat filosòfic i el protagonisme d'un personatge dotat amb els atributs d'un heroi dels temps antics.

A Els treballs perduts, el llibre inicial, aquests trets corresponien, respectivament, al mite dels treballs d'Hèrcules, la zona de l'acció era la València medieval de dintre de muralles amb les seves dotze parròquies, la filosofia era el paganisme d'arrel hel·lènica i el protagonista es deia Jesús. Pel que fa a Purgatori la referència mítica és la Divina Comèdia, la zona urbana de València és el primer cercle fora muralles, el referent filosòfic és el cristianisme i el protagonista porta un nom també inequívoc: Salvador. Continua llegint...

Paraules clau d'aquesta obra

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre la novel·la Purgatori de Joan Francesc Mira a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/obra/purgatori-2003>

 
   
       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra