La plaça del Diamant (1962)

(Nou Diccionari 62 de la literatura catalana)

Es tracta de l'obra més universal de Mercè Rodoreda (traduïda a moltes llengües), considerada una de les novel·les més importants de postguerra. Relacionada amb la novel·lística de Proust, de Woolf i de Joyce, per la seva voluntat d'endinsar-se en la vida interior, per la seva valoració del record i pel relleu que hi assoleix el temps, un dels temes centrals d'aquesta obra (i de tota la novel·lística rodoreriana), La plaça del Diamant és, de fet, la llarga explicació de la vida de la seva protagonista, Natàlia-Colometa, de viva veu i en primera persona.

No hi ha cap separació formal per assenyalar que es tracta d'un discurs seguit que, a més, queda obert en acabar l'obra en el mateix escenari on ha començat; però els canvis de registre, les mutacions d'estil, reflecteixen diverses etapes d'aquesta vida: primerament, la quotidiana d'una noia de la menestralia de Gràcia (el casament, la maternitat), que els esdeveniments històrics capgiren i transformen en dramàtica (la república i la guerra civil). Així, d'una subtil ironia i d'una visió sovint naïf per descriure la petita i activa comunitat (amb la tipificació penetrant d'una manera de viure i de pensar i dels objectes que s'hi relacionen), passen al compromís polític que arrossega l'angoixa, primer, i el dolor, després, amb la mort del marit, Quimet, i dels amics, a la guerra; posteriorment, a la postguerra, desemboquem en una existència imaginativa, personal, plena d'elements onírics (amb el relleu dels símbols i la influència de Freud, un autor que marcà Rodoreda), però solitària i sense vitalitat com ho és la Barcelona que hi pren cos, amb parcs inconcrets.

Aquest és, a grans trets, el fil conductor de la novel·la: l'evolució d'una vida, però estretament lligada a la d'una col·lectivitat i a la història. Una evolució que també palesa el seu leitmotiv, els coloms (la novel·la es titulava Colometa). I pel fet d'explicar-se amb la mimesi amb un personatge, seguint les seves emocions, sobretot, i amb un estil molt treballat, la novel·la esdevé poètica i profundament emotiva. A més de ser un testimoni penetrant d’una època clau.

  • Donants de veu
  • Poesia dibuixada
  • Massa mare
  • Música de poetes
  • Premi LletrA