Ets a:

Com un foc invisible... Antologia poètica (2009)

© Jordi Mota

Màrius Torres: líric intemporal

Salvador Escuder i Margarida Prats

Vida i escriptura


Màrius Torres forma part de la generació "sacrificada", juntament amb Salvador Espriu, Rosa Leveroni, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Teixidor i Joan Vinyoli; els membres d'aquesta generació, nascuts la primera dècada del segle XX, van viure la guerra civil espanyola, en plena joventut, i van patir l'emmudiment a què va sotmetre la literatura catalana la dictadura franquista. En el cas de Màrius Torres, en conflicte bèl·lic es va superposar a una circumstància personal: l'aïllament de la societat, a causa de la tuberculosi pulmonar que va contraure, als vint-i-cinc anys, just quan envetava la seva professió com a metge, i que el va recloure al sanatori antituberculós del Puig d'Olena el desembre de 1935 fins a la seva mort. […]

L'aïllament forçós i la suspensió de l'activitat com a metge, malgrat les desfavorables condicions físiques, fornia un temps per a la dedicació a l'escriptura i afavoria unes condicions de concentració i d'autoexigència perquè pogués cristal·litzar una obra literària. Tanmateix, la vivència de les circumstàncies esmentades pot rebre molts tipus de respostes en el camp de la creació literària; per construir-ne una com la de Màrius Torres cal una capacitat de reflexió sobre la vida, uns fonaments filosòfics i un diàleg amb la tradició literària i artística, sobretot la musical. I cal, també, una capacitat per captar la realitat (personal, col·lectiva) i una imaginació artística capaç de construir formes de gran potència significativa. […]

Màrius Torres no va formar part de cap cenacle literari ni va establir relacions amb cap escriptor de la seva generació; tanmateix, va dedicar part del seu lleure a la lectura i la creació literària.[…] Contreu una tuberculosi pulmonar i el 18 de desembre de 1935 ingressa al sanatori antituberculós de Puig d'Olena. Tenia vint-i-cinc anys i ja no en sortiria més, llevat d'algun viatge a Barcelona i breus estades al Mas Blanc, masia situada a pocs quilòmetres del sanatori. El dia a dia al sanatori permetia cultivar les afeccions dels malalts, que, en el cas de Màrius Torres, era llegir, escriure, tocar el piano i passejar. Des de l'ingrés al sanatori fins a finals de 1938, el poeta alterna les lectures de medicina amb les de filosofia i les de literatura; en canvi, des de 1939 fins a la data de la seva mort, ja no llegeix obres de medicina i desplaça el seu interès cap a obres exclusivament de literatura i filosofia. El repertori de lectures és força extens i eclèctic. Així, en el camp de la filosofia trobem autors del món clàssic com Plató, Aristòtil i Lucreci, i autors contemporanis com Bergson i Nietzsche; pel que fa a les obres literàries, llegeix narrativa i assaig i, sobretot, poesia. […]

Al sanatori, Màrius Torres va haver d'acarar-se a una malaltia des dels seus coneixements mèdics, va haver de ser un testimoni passiu d'una guerra que tant incidiria en la seva vida i va haver de veure com les idees en què havia estat educat eren posades en qüestió per l'avenç dels sistemes totalitaris a Europa a l'inici de la dècada dels quaranta; va viure, també, el bàlsam de l'amistat. El poeta va trobar recolzament moral i companyia afectuosa en les tres amigues –Mercè i Esperança Figueras i Maria Planas– i Josep Saló. Aquestes amistats, a més, van ser el primer nucli lector dels seus poemes. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre l'antologia Com un foc invisible, de Màrius Torres, a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/obra/com-un-foc-invisible-marius-torres>

 
   

També t'interessarà...

       
       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra