Ets a:

Bruixa de dol (1977)

© Jordi Mota

Bruixa de dol, de M. Mercè Marçal

Mercè Otero

Hi ha algú més, ho afirmo, que ens recorda.
(Safo, frag. 147)

Hem de veure Maria-Mercè Marçal, no tan sols com a la poeta, narradora i assagista, figura cabdal en la literatura catalana contemporània, sinó també com a la dona jove, de vint-i-cinc anys, que va escriure el llibre de poemes que ara teniu a les mans.

Evoco la Maria-Mercè de l'època en què va començar a escriure els poemes de Bruixa de dol (1977), un any després que s'haguessin celebrat, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, les Primeres Jornades Catalanes de la Dona on el moviment feminista del país va mostrar la seva força i la seva raó per emprendre una transició del franquisme a la democràcia on feia falta el canvi social polític i econòmic, però sobretot el canvi de mentalitat.

Encara, en segons quins ambients, s'arrossegava l'estètica hippy del maig del 68 francès i dels moviments pacifistes nord-americans i podeu veure la Maria-Mercè, en les fotos que conservem d'aquella època, durant un viatge a Còrsega amb les amigues, amb les faldilles llargues de flors estampades, el barret al cap, la senalla penjada a l'espatlla i el gest que dóna testimoni d'una joventut inquieta i compromesa.

Aquell 1977 va ser un any important en la seva vida, perquè va haver-hi canvis i trasbalsos sentimentals i de tot tipus. L'obra Bruixa de dol és molt significativa com a obra de pas, de ritus d'iniciació. Hi ha, en el títol i en l'obra, el ressò dels aspectes amables de la infantesa que són representats per les bruixes amb l'escombra i les fades, però hi ha el dol per les bruixes, dones sàvies, perseguides i massacrades al llarg de la història, i el dol de sentir-se, ella també, sola i estranya, com a dona jove que busca una alternativa als estereotips de la feminitat tradicional.

(...)

Justament de la segona part de la seva vida (1985-1996), són els textos en prosa, "programàtics", de Maria-Mercè Marçal que, gràcies a Mercè Ibarz, tenim recollits amb el títol Sota el signe del drac. Aquest títol que, d'entrada, pot semblar sorprenent queda justificat, quan se sap que Maria Mercè Marçal estava interessada per l'astrologia com es trasllueix en la seva poesia on apareix l'escorpí que era el seu signe del zodíac, ja que va néixer el 13 de novembre, i també el drac que era el signe que li corresponia en l'horòscop xinès, a part de tenir present el drac de sant Jordi de la nostra tradició del qual en va fer l´elogi en el pregó del Dia del Llibre de 1996.

Aquests textos en prosa, més o menys llargs, són conferències i també els pròlegs a la seves obres o a l'obra d'altres autores i tracten temes de crítica literària feminista. Alguns fan referència a la reivindicació d'una genealogia femenina en literatura, concretament en la literatura catalana. Pel que fa a la poesia, estudia, comenta i valora les poetes que l'han precedida com M. Antònia Salvà, Clementina Arderiu i Rosa Leveroni. També ho fa amb la prosa i estudia la figura i l'obra d'Isabel de Villena, fa constants referències a Caterina Albert i, impressionada per les seves morts properes en el temps a causa del càncer, destaca M. Aurèlia Capmany, Helena Valentí i Montserrat Roig. Continua llegint...

Paraules clau d'aquesta obra

Si vols citar aquesta pàgina...

Informació sobre Bruixa de dol, de M. Mercè Marçal a lletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya).

<http://lletra.uoc.edu/ca/obra/bruixa-de-dol-maria-merce-marcal>

 
   
       

També t'interessarà...

       
       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra