Ets a:

La internet literària catalana

portada

La internet literària catalana. Balanç i prospectiva

Teresa Fèrriz Roure (directora del projecte LletrA, UOC)

Internet, aquesta vella nova tecnologia


Internet és una vella tecnologia, del 1969, però la seva veritable eclosió arribà els anys noranta. Són anys de canvis de regulació, de la progressiva consolidació i abaratiment de l'ample de banda, de la cada cop més gran difusió dels ordinadors personals, dels programes cada cop més "usables" que afavorien el tractament de la informació, i, sobretot, de l'accés i la difusió a la xarxa gràcies al protocol world wide web ideat per Tim Berners-Lee (Castells 2001, Castells 2009). La iniciativa privada, que prengué el relleu a l'entorn acadèmic i científic, hi tingué un paper central: tots recordem l'espectacular creixement de les empreses punt.com, les quals, malgrat protagonitzar una de les crisis financeres més sonades de les darreres dècades, van contribuir a crear productes i serveis nous i, sobretot, recolzaren les noves generacions d'emprenedors que feien de la innovació el seu eix d'acció i, de totes les persones interconnectades arreu del món, el seu públic objectiu.

A partir de les regles del joc imposades per les empreses tecnològiques i un teixit productiu que incorporava les TIC amb menys velocitat que els seus veïns, a Espanya, els noranta foren anys d'innovació limitada, per. També de creixement constant. El primer Informe de la Sociedad de la Información de la Fundació Telefònica (2000) assenyalava que només un 0,6% dels continguts publicats a internet s'havien produït a l'estat espanyol, per una ràtio d'usuaris amb accés a la xarxa que havia passat dels 487.000 de febrer de l'any 1996 als més de 3.500.000, l'any 2000 (un 10,5% de la població espanyola major de 14 anys, que augmenta a un 16% en el cas de Catalunya).

Els productors de continguts eren majoritàriament empreses que afegien una nova finestra publicitària al seu negoci i, per descomptat, les institucions públiques, i algunes de privades, que contribuïen, com a usuàries, a generar una massa crítica demandant de solucions TIC i, com a proveïdores, oferien valor afegit als serveis als ciutadans.

En aquests primers anys, internet s'emprava sobretot per comunicar-se professionalment o acadèmica i per consultar pàgines web (per a molts, la www ha estat sempre un sinònim d'internet): entre un 79 i un 92% dels usuaris, respectivament, segon dades de la primera enquesta AIMC a usuaris d'internet (1996). Els webs més visitats l'any 1996 són d'empreses subministradores de software com Microsoft (la primera d'aquesta llista de l'informe AIMC) o proveïdores d'internet, cercadors i directoris com Yahoo (el sisè de la llista) i, sobretot, mitjans de comunicació, tant els que amplien el seu model de negoci a internet (El País, Avui, Catalunya Ràdio...) com els nascuts en l'era digital (Vilaweb). Fins i tot apareixien, a la nòmina de pàgines més vistes, les publicades per institucions públiques amb el propòsit de donar-se a conèixer: governs locals o supralocals i, sobretot, universitats, les pioneres en la implantació de nous serveis com les llistes de distribució, els fòrums temàtics, etc. L'enquesta d'AIMC de l'any següent (1997), molt més exhaustiva, recollia una nova dada rellevant per entendre el perfil de la internet inicial: només un 18% dels enquestats tenien pàgina web personal, xifra que ja s'eleva al 24,2% l'any 1999. Internet fou, fins a final del segle XX, territori on bàsicament es feien presents les organitzacions amb diferents graus d'estructuració; un mitjà de comunicació unidireccional que donava valor afegit a públics predefinits abans d'internet. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Edició digital de l'article "La internet literària catalana. Balanç i prospectiva", Ítem, núm. 51 (gener - juny 2010), p. 30-46.

<http://lletra.uoc.edu/ca/estudis/internet-literatura-catalana>

 
   
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra