Empresa editora fundada a Barcelona el 1946 per Josep Maria Cruzet. Fou la primera editorial que aconseguí els permisos per publicar sota el franquisme reedicions d'autors catalans com ara Jacint Verdaguer, Santiago Rusiñol, Joaquim Ruyra, Àngel Guimerà, Narcís Oller o …
edició
L'any 1924, amb Antoni López-Llausàs (a la impremta del qual havia entrat a treballar uns anys enrere) i Manuel Borràs com a socis, Josep Maria Cruzet obrí (primer a la plaça de Catalunya i més tard al seu emplaçament definitiu de la Ronda de Sant Pere) la Llibreria …
autor
“Tot el que m’han dit de La mort i la primavera m’ha intrigat força, de manera que estic amb moltes ganes de llegir-ho. Potser és una obra mestra (de l’autora de La plaça del Diamant se’n pot esperar tot), potser és una equivocació de cap a peus. El que vostè m’ha dit …
obra
“El periodisme és un ofici: si en domines les eines te'n surts, tens bastant clar per on et mous. En canvi quan escrius un llibre estàs molt sol, dubtes molt, necessites arribar al final per poder-ho ensenyar a algú. Però ser escriptor és molt més apassionant. A mi …
autor
Em dic Rocio Bonilla i vaig néixer amb un llapis a la mà. Bé, si més no, això explicava la meva mare. Sempre em van apassionar la literatura i el dibuix, en qualsevol de les seves vessants, per això vaig triar la carrera de Belles Arts. La meva trajectòria …
autora
"M'interessa molt reflexionar sobre la idea de la narrativa –explica–. De com es construeixen les històries, a qui les robes, d'on surten, m'apassiona l'storytelling". Just quan començava a escriure Els dics, que va tenir aquest títol des de l'inici, es va adonar que …
autora
Antologia digital i en curs de poesia de dones
La massa mare no es ven: passa de mà en mà, de casa en casa, de forn en forn. La massa mare es bada com el cos de la partera i s’enganxa, feminíssima costella, a una altra massa per insuflar-li l’alè, el metabòlic miracle. Metabòlica paràbola de l’escriure poètic de les dones, de l’espai de les dones que escriuen poesia: lent, discret, latent, suspès en el temps, en contra del riu de pressa que se’ns enduu el temps.
Massa mare és una antologia de poesia escrita per dones. I és, també, una proposta visual de suspensió en l’espai i el temps: un bodegó. Una natura morta on palpiten, vivíssims, els objectes de què parlen els poemes i els objectes que escullen les poetes. La reïficació dels versos i la metaforització de la matèria que imposa l’entorn llis, el primer pla del bodegó. Com una manera de fer créixer l’espai d’atenció cap a l’art de la dona artista, de vindicar l’art de ser una dona que fa art. D’escampar la potència de les veus de les poetes de mà en mà, de casa en casa, de forn en forn, per fer-ne un pa viu: para les mans, té.