Resultats de cerca: catalana

  • Antologia de la poesia catalana 1900-1950 (1951)

    Antologia de la poesia catalana 1900-1950 (1951)

    La particular naturalesa d'aquesta Antologia (fruit d'un encàrrec de Josep M. Cruzet per a l'Editorial Selecta com a continuació d'una antologia de Rafael Tasis que abraçava de Llull a Verdaguer cal entendre-la a partir de la formació del seu autor. Joan Triadú (1921) …

    obra
  • Aurora Bertrana

    Aurora Bertrana

    Un dels aspectes clau en la trajectòria d’Aurora Bertrana, des del principi, fou la construcció d’una determinada imatge, la configuració d’una “marca de la casa”, perfectament definida i diferenciada, que li va proporcionar un lloc específic i destacat com a …

    autora
  • Catalunya des dels tròpics. Literatura catalana de l'exili a Mèxic
  • Teresa Pàmies

    Teresa Pàmies

    Una sèrie de –per ara– deu llibres aparentment independents cada un dels altres, però que constitueixen, al meu entendre, una columna ascendent ­–col·locant-los en un ordre que no és el de l’aparició– que ens ofereix una visió de la vida catalana en el decurs de quasi …

    autora
  • Massa mare (2018-2021)

    Massa mare (2018-2021)

    Antologia digital i en curs de poesia de dones

    La massa mare no es ven: passa de mà en mà, de casa en casa, de forn en forn. La massa mare es bada com el cos de la partera i s’enganxa, feminíssima costella, a una altra massa per insuflar-li l’alè, el metabòlic miracle. Metabòlica paràbola de l’escriure poètic de les dones, de l’espai de les dones que escriuen poesia: lent, discret, latent, suspès en el temps, en contra del riu de pressa que se’ns enduu el temps.

    Massa mare és una antologia de poesia escrita per dones. I és, també, una proposta visual de suspensió en l’espai i el temps: un bodegó. Una natura morta on palpiten, vivíssims, els objectes de què parlen els poemes i els objectes que escullen les poetes. La reïficació dels versos i la metaforització de la matèria que imposa l’entorn llis, el primer pla del bodegó. Com una manera de fer créixer l’espai d’atenció cap a l’art de la dona artista, de vindicar l’art de ser una dona que fa art. D’escampar la potència de les veus de les poetes de mà en mà, de casa en casa, de forn en forn, per fer-ne un pa viu: para les mans, té.

    projecte
  • El temps de les cireres (1976)
  • L'Avenç (1881-1893)
  • Barcelona en la novel·la negra en català

    Barcelona en la novel·la negra en català

    Barcelona és una ciutat que posa davant la càmera. Sap quin és el seu costat bo. Dóna el que se n'espera, complaent i coqueta. Anarquista, gòtica, avantguardista, revolucionària, modernista, xarnega, turística, burgesa, moderna. Sempre ansiosa de quedar bé. Però la …

    temàtica
  • La mort i la primavera (1986)

    La mort i la primavera (1986)

    “Tot el que m’han dit de La mort i la primavera m’ha intrigat força, de manera que estic amb moltes ganes de llegir-ho. Potser és una obra mestra (de l’autora de La plaça del Diamant se’n pot esperar tot), potser és una equivocació de cap a peus. El que vostè m’ha dit …

    obra
  • Premi Lletra 2019

    Premi Lletra 2019

    Reunit virtualment la primera quinzena de setembre de 2019, el jurat del Premi Lletra en les dues categories, d'iniciativa digital i d’experiència didàctica d’ensenyament-aprenentatge, emet el següent veredicte:En la categoria d’iniciativa digital per promoure el gust …

    premi