Ets a:

Qui sóc i per què escric

Sílvia Alcàntara i Ribolleda

Vaig néixer a Puig-reig –el Berguedà– un diumenge de carnaval de 1944. Que era carnaval ho sé perquè, com que de petita m'agradava molt de disfressar-me, la meva padrina sempre em deia: es veu ben bé que vas néixer per carnestoltes!

Tot just havia complert sis mesos quan els meus pares es van traslladar a una colònia tèxtil on els van oferir feina, vivenda, guarderia per als fills i un tros de terra per conrear.

Era una bona oferta si tenim en compte que aquí al nostre país vivíem en una dictadura amb misèria, racionament i estraperlo. I a la resta d'Europa es patia la guerra més sagnant del segle XX.

I a pesar de tot, d'aquells anys no en recordo ni queixes ni males cares per part dels pares sinó tot el contrari; respiraven agraïment pels quatre costats. El paternalisme inculcat pels amos de les fàbriques ja havia arrelat, i la majoria dels habitants de les colònies se'l creia de bona fe fins al punt que acceptaven el control sobre l'ensenyament de la canalla. El lema era sobreviure encara que el preu fos empenyorar la llibertat i el futur dels fills. I nosaltres, els fills, vivíem feliços; amb la simplicitat de l'infant que ignora tot el que aquell control representava.

No és fins al cap de molts anys que, un cop desaparegudes les colònies i la dictadura, amb la perspectiva del temps, t'adones de tot el que et van prendre; per part del amos, la possibilitat d'estudiar. Per part de la dictadura, la de poder aprendre la teva pròpia llengua.

Fins a mitjans dels anys vuitanta –jo ja havia complert els quaranta– no vaig tenir l'oportunitat d'aprendre català. Penso que és per aquest motiu que fins aquell moment no havia pensat mai en ser escriptora. Un cop vaig tenir les eines que em permetien desenvolupar les idees en la meva llengua –la llengua en què pensava i sentia, la dels pares i avis, la de casa de tota la vida–, se'm va obrir un món en el qual ni tan sols havia somniat.

El proper pas va ser aprendre les tècniques d'escriptura. I aquí ja em vaig trobar amb la segona gran descoberta.

Per què escric? Me l'he fet moltes vegades aquesta pregunta. I ben segur que hi deu haver més d'una resposta. Però a mi, ara mateix, només se me n'acut una: ho faig per necessitat.

Una necessitat que et desperta les ganes de saber, d'aprendre. Una necessitat que et condueix pel camí d'escoltar-te per dins. I quan ho fas, hi descobreixes un anhel, un desig de comunicar-te, de compartir el que penses, el que sents, el que imagines.

Recordo com va ser de fascinant descobrir que una idea la podies convertir en una història. Que la història un cop vestida amb personatges creïbles s'anava desenvolupant fins arribar a un desenllaç.

No vull dir amb això que sigui fàcil, però saber la llengua en què vols escriure, per una banda, i les tècniques apreses, per l'altra, tot ben amanit amb aquesta necessitat de què parlava, pot ser la barreja adequada per arribar a bon port.

No hi ha res tan senzill i tan complex alhora. I és que en realitat tot s'inclou en un punt concret: el dels sentiments. Tot sorgeix a partir de l'emoció.

Però si hi ha quelcom d'imprescindible a l'hora d'escriure és la lectura. La lectura és un acte creatiu, com l'escriptura. Les paraules llegides són el tret de sortida per a l'elaboració d'una idea, en definitiva, de la creació. S'ha dit, i ho crec de debò, que la lectura és l'aliment de l'escriptor.

Des dels inicis de la meva aventura literària ja portava de cap explicar la història de la gent que havia viscut a les colònies. Per una raó molt senzilla: jo formava part d'aquell col·lectiu. Era una més de les persones que van viure en aquell lloc i en una època determinada –tot i que quan em vaig decidir a escriure-la, desconeixia que aquest tema no s'havia tocat, almenys en la ficció.

Però sí que era conscient que les colònies tal com havien estat concebudes ja no existien, i que si no ho explicàvem les persones que ho havíem viscut, podrien quedar en l'oblit.
Continua llegint...

Paraules clau d'aquesta autora

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Sílvia Alcàntara a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autora/silvia-alcantara>

 
   

multimèdia sobre l'autora

més

       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra