Ets a:

Qui sóc i per què escric

El meu avi patern, al qual no vaig conèixer perquè va morir un mes abans del meu naixement, era ebenista. Feia mobles de gran qualitat amb motllures i formes extraordinàries. De vegades li sortien més sobris o amb floritures, però sempre tenien el segell de la seva elegància.

Palma, 1966. Filòloga i escriptora

Durant la Guerra Civil es va dedicar a salvar persones: com que vivien al centre de la ciutat i la coneixia prou bé, durant els bombardeigs acompanyava la gent als llocs on hi havia refugis subterranis. En tenien un just davant de casa, a la plaça des Banc de s'Oli. Una vegada va perdre un dels seus tres fills entre la multitud que corria esvalotada. Més tard, es dedicà a criar-los i educar-los i, finalment, jove encara, morí d'un atac de cor dins el camp de futbol del Mallorca. El meu avi, a qui no vaig conèixer perquè no vaig ser-hi a temps, va ser una persona que va fer coses importants. Podria contar més històries d'altres membres de la meva família, o de veïns i coneguts. Totes les vides són dignes de ser explicades.

Tothom hauria de poder dir qui és i per què fa el que fa. Escriure no és res especial. El meu avi ajuntava peces de fusta amb talles perfectes per fer aparadores o cadires o taules. Jo ajunt paraules per construir històries o per expressar els meus pensaments. Això és tot el que faig. No sé si amb això em guany el dret de sortir en algun diccionari. Vaig començar a fer-ho gairebé com un joc. Sempre he preferit jugar a qualsevol altra cosa. I per això el joc encara dura. Això sí: si juc, juc amb tots el sentits, amb totes les meves forces. No és només per passar l'estona. Hi ha jugadors que aconsegueixen guanyar-se la vida amb les cartes; jo no ho he aconseguit mai amb les meves històries. Hi ha jugadors que emmalalteixen si no juguen; a mi tampoc no em puja la febre si ho deix. Som capaç d'allunyar la temptació del meu davant (i encara que el corcó no s'esvaeix, l'aguant com s'aguanten aquells mals crònics als quals deixes de fer cas amb l'edat). Pel que fa als jugadors que adoren el joc, jo, que no vaig ser enamoradissa ni quan era jove, també sé guardar l'amor per a certes coses: de vegades he tocat el cel amb les paraules. Però crec sincerament que això no és res comparat amb el fet de donar la mà a una persona i acompanyar-la a un refugi perquè no es desfaci rere un esclat. La vida, que és injusta, s'ocupa d'aquells que contam les coses enlloc d'aquells qui les fan. Però -i això tal vegada li atorga una mica de justícia-, també s'encarrega que no puguem evitar contar-les. I així vivim. Més sòbriament o amb floritures. És igual. Així vivim.


N’han dit...

En la seva literatura —ordenada, senzilla, assequible, però intensa ensems— el component autobiogràfic hi té un pes cabdal, decisiu. En comptes de seguir les directrius de Hamlet i sostenir el mirall davant la natura per veure què s’hi reflecteix, Canyelles, volent-ho o no, s’ha mantingut fidel al seu tarannà —“només visc en un exili interior”, (pàg. 127)— i ha emprat el mirall per reflectir-hi la seva pròpia imatge, amb prou feines un xic camuflada: “Havia aconseguit romandre oculta rere la pantalla de l’ordinador”, (pàg. 104).

Sovint s’ha afirmat que, d’una manera o una altra, la majoria dels autors acostumen a escriure una vegada darrera l’altra el mateix llibre; l’autora mallorquina va una passa més enllà i, conscientment o inconscient—“Quines màscares del jo hi ha en els meus relats?”, (pàg. 173)—, escriu volta rere volta el mateix llibre amb el mateix personatge. Per fortuna, aconsegueix transcendir-se mitjançant la literatura i convertir allò que hauria d’ésser estrictament individual en general, en el paradigma del (mal) viure de les dones de tota una generació: “tornem a pensar per què ens hem obstinat a fer alguna cosa inútil durant tots els anys de la nostra existència”, (pàg. 67). Continua llegint...

Paraules clau d'aquesta autora

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Neus Canyelles a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autora/neus-canyelles>

 
   

multimèdia sobre l'autora

més

       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra