Ets a:

Maria Dolors Orriols

Maria Dolors Orriols

Maria Dolors Orriols

Vic, 1914 - Barcelona, 2008. Escriptora



Nascuda el 1914 a Vic (Osona). Des de molt jove s'ha interessat per l'escriptura i les arts plàstiques, per arribar a convertir-se en una especialista en pintura contemporània. És autora d'una extensa i interessant obra narrativa iniciada el 1949 i que no dóna per conclosa. Les seves obres són: Cavalcades (Aymà, 1949. Premi Concepció Rabell, 1949, Montevideo, 1986); Retorn a la Vall (Juris, 1950); Reflexos (Club de Divulgació Literària, 1951. Premi Josep Trueta a Londres, 1964); Cop de porta (Pòrtic 1980); Contradansa (Pòrtic 1982); Petjades sota l'aigua (Eumo-La Tralla, 1984), Molts dies i una sola nit (una altra sonata a Kreutzer) (Llar del Llibre, 1985); El riu i els inconscients (Columna, 1990. Premi Extraodinari de Novel·la Ramon Turró, 1969, París), i Una por submergida (Columna, 1992). L'abril del 2003 publicà Escampar la boira (Ed. Absis).


Qui sóc i per què escric

Maria Dolors Orriols

La gran escriptora Simone de Beauvoir es pregunta: "Per què escriure? Més enllà del plaer de l'anècdota i les xafarderies, són molts aquells que voldrien comprendre quina forma de vida representa escriure. L'estudi d'un cas particular ens ho mostra millor que unes respostes amb tracte generals. Aquest cas és el meu. Un llibre no pren el seu veritable sentit fins que no sap en quina situació, quina perspectiva, i per qui ha estat escrit. De què serviria el que intento explicar en aquestes pàgines."

La necessitat d'escriure és una forma de dialogar amb un mateix, de reflexionar, d'intentar comprendre. Aparentment ningú no diria que jo sóc de temperament reservat, que em sento cohibida madurant un projecte, fins a aïllar-me per formar una vida gairebé no compartida. I dic gairebé, perquè la veritat és que el meu millor goig és trobar algú amb qui pugui tenir la confiança de parlar, discutir, opinar.

Si he de creure el que afirmava Proust, que la felicitat és absència de neguit, puc assegurar que jo he conegut ben poca felicitat i, malgrat això, afirmo que sóc una dona feliç. Comprenc que aquestes contradiccions són difícils d'entendre, però, qui és capaç d'entendre la vida íntima dels altres? Tots intentem protegir-nos, i superar una situació darrera l'altra. Per a mi, les hores que he passat escrivint han estat el meu salvavides en la tempesta. Els escriptors no viuen una sola vida, sinó moltes. Les reals i les imaginàries, i això enriqueix. El temps passat escrivint no ha estat solament viure un món imaginari, sinó també donar-lo, lliurar-lo, compartir-lo.

Carta d'Agustí Bartra a l'autora

Benvolguda amiga:

Com queda ben palès tot al llarg i ample de la nostra novel·la El riu i els inconscients, és un transsumpte de la tragèdia del nostre poble. Hem estat, i som, un poble sense vocació tràgica; una gent que marxa a conquistar se una consciència apol·línia. Sense deliris ni eixuteses místiques, ni nostre prefer històric no s'afuava, sinó que era un oscil·lant de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta: un girar en vària companyia com la nostra sardana o com el cor antic.

I, tanmateix en la vostra novel·la, aquest girar i cantar són, al meu entendre, els dos anells entorn dels quals es crea tot: la narració i la lírica, l'anècdota humana temporal i la gran veu del riu antropomorfitzat.

Amb el vostre llibre heu fet més que escriure una bona novel·la: heu aconseguit una estremidora unitat de lírica i d'acció. I en dir acció no em refereixo, és clar, a una acció supeditada a finalitats immediates en què l'esperit es rendeix a tèrboles circumstàncies de propaganda, on la literatura i la lògica tenen molt sovint la bellesa de l'esquelet. Establir un judici de validesa general sobre la literatura o, concretament, sobre la novel·la, és arriscat, però jo crec que la confusió prové del fet d'exigir funcions rígides i concretes a una proteica forma creadora que, a fi de comptes, juga a favor del destí de l'home, és a dir: que creu. Allò que preval, no cal dir-ho, és la qualitat de la captura superior del món, per mitjà del verb i de la imaginació: però quan es tracta d'encarnacions, cadascú les voldria a la seva imatge i semblança, a la seva mesura temporal. El tràgic modern sap que l'esperit està en rebel·lia constant mentre té consciència dels monstres de la realitat, i no resigna ni al joc ni al folklore, dues coses que l'enemic li perdonarà sempre. La tragèdia ens fou imposada, des de fora de nosaltres; però, ara, si volem salvarnos, sabem que ens cal guanyar-la, arribar a posseir-la com una major consciència del nostre ésser, com una incanviable riquesa d'existència. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Maria Dolors Orriols a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autora/maria-dolors-orriols>

 
   

també t'interessarà...

       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra