Ets a:

Qui sóc i per què escric

Si som allò que mengem, somniem ben segur allò que llegim. Quan giro els ulls enrere puc identificar tots i cadascun dels moments de la meva vida amb el títol d’un llibre. He crescut a l’escalf dels llibres.

Nascuda a l’Eixample de Barcelona i la gran de quatre germans, vaig ser una lectora compulsiva d’ençà que tinc memòria. Una nena que s’estimava més els llibres que les joguines i que vivia amb veritable passió altres vides, mons i paisatges que li semblaven força més interessants que la realitat grisa del franquisme. En un temps on els viatges eren un luxe i les pantalles de televisió tot just ens acostaven als platós de cartró pedra, els únics atiadors de l’imaginari col·lectiu infantil eren el cinema, la literatura i el còmic.

Vaig obrir el ulls al món de la mà de Richmal Crompton, Edgar Rice Burroughs, Jules Verne, Rider Haggard, Jack London, Charles Dickens, Louise May Alcott, Emma Orczy i molts d’altres autors i autores. Llibres d’humor, d’aventura i de descoberta de mons meravellosos que em van esperonar a imitar-los tot fent les meves primeres provatures narratives de ben petita. L’adolescència va arribar marcada pels autors francesos i russos. Tolstoi, Dostoievski, Balzac, Flaubert, Stendhal, densos, psicològics i colpidors, que de seguida van ser compartits amb el nou realisme màgic: Cortázar, García Márquez o Torrente Ballester, les propostes màgiques i humorístiques dels quals em van senzillament fascinar. Aviat em vaig adonar que la descoberta literària no tenia deturador. La lectura fou l’equivalent d’un vici privat; l’escriptura, un somni recurrent que vaig anar fent realitat de mica en mica amb relats, esborranys de novel·les impossibles i diaris personals.

L’any 86, finalment, ja dedicada professionalment a l’ensenyament de la llengua i la literatura, vaig aterrar amb bon peu al món de la literatura juvenil. Sempre dic que va ser una casualitat atzarosa, però afortunada. M’hi vaig sentir còmoda i em vaig adonar de les infinites possibilitats que se m’oferien per explorar els territoris de la ficció. Llaminera de mena, no vaig desaprofitar l’ocasió de tastar tota mena de gèneres, estils i recursos per explicar les meves històries, aquest cop sí, adreçades a lectors i lectores de carn i ossos. Aventura, fantasia, realisme, humor, thriller...

Em declaro inventora d’històries i fins i tot “escrividora”, fent ús d’un terme carregat de saviesa. Potser per això, per veritable vocació, vaig llançar-me de cap al món del guió televisiu –que ara és considerat la nova narrativa moderna– i m’hi vaig capbussar amb la mateixa passió que ho havia fet amb la literatura.

Vaig substituir l’ofici de professora per l’ofici de guionista i professora de guió i vaig incorporar a la meva experiència literària coneixements sense els quals tal vegada no hauria pogut bastir les meves novel·les més ambicioses: la importància cabdal de les estructures dramàtiques, l’essència dels conflictes i la complexitat de la construcció dels personatges, la carn i la sang de les històries.

Sóc eclèctica, curiosa i juganera i he tingut la sort, la immensa sort, de poder conjugar afició amb ofici, plaer amb professionalitat. No és fàcil sobreviure en aquests àmbits, però puc dir amb orgull que bé o malament he fet realitat els meus somnis de viure inventant i escrivint històries. El joc de vasos comunicants que practico des de fa dues dècades m’ha permès transformar guions en relats, relats en novel·les i novel·les en pel·lícules. Mai no sé en quin to narraré una història ni per a qui, però sé reconèixer les bones històries i les atresoro com sempre he fet amb els bons llibres.

La vida sense la companyia de la ficció em semblaria simplement aterradora.

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Maite Carranza a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autora/maite-carranza>

 
   
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra