Ets a:

Un món que ha perdut la noblesa

Julià Guillamon

Periodisme, dietaris, poesia, contes i novel·la: els cinc gèneres que Valentí Puig (Palma de Mallorca, 1949) ha practicat des de finals dels setanta conflueixen a La vida és estranya: la història d’un aristòcrata de la Conca de Corema, una comarca de l’interior, a hora i mitja de Barcelona, que s’estima i odia al mateix temps. Observacions de la realitat, cites de llibres d’història, com en els dietaris. Episodis amb prostitutes, una dona que es toca la cama amb un gest màgic, com en els poemes. Crítiques als restaurants d’hamburgueses i a la Milla d’Or de botigues de grans marques, com en els articles d’opinió. Històries de la patrulla, els amics de joventut que es dedicaven a fer el gamberro pel poble, i dels dinosaures, que n’eren les víctimes, amb qui ara comparteixen taules i vermuts, com als contes. Una iniciació, un retrat de família, el testimoni d’un fracàs històric i una inacabable decadència, com en les novel·les. La vida és estranya és una síntesi de l’obra de Valentí Puig i de la seva manera de veure el món.

Per a Oleguer de Regós la noblesa és una forma superior de llibertat. Però ha desaparegut de la terra i no troba cap base sòlida per aixecar el vol. Es refugia en l’estudi: mitjançant l’anàlisi del seu microcosmos espera arribar a comprendre i establir les lleis de la història. Aquest subterfugi intel·lectual li ha de permetre mitigar les conseqüències de la gran caiguda i la incapacitat d’adaptar-se als temps que corren. La figura de l’aristòcrata funciona, és clar, com una projecció de l’intel·lectual, cada cop més aïllat i incomprès. La crisi personal té un reflex en el conjunt de la vida catalana. La mentalitat d’historiador d’Oleguer el fa saltar d’un segle a l’altre, de l’era quaternària a las guerres carlines o la FAI, per acabar dibuixant una gent rutinària i un present sense expectatives. La vida autèntica, irrefrenable i violenta de l’època dels grans senyors, ha deixat pas a les aparences i a la doble moral. El personatge de Befàs, mecenes, defraudador, víctima de la bombolla immobiliària i finançador il·legal de partits, és el mirall magnificat dels vicis del país.

Valentí Puig domina l’escriptura breu, punyent i pirotècnica (quan diu que la gent és del Barça o de Woody Allen, o quan afirma que els sacerdots han substituït la túnica i els caps rapats pel maletí Samsonite i el número encriptat dels comptes de les illes Caiman); arrossega el lector a un remolí d’activitat quan retrata l’avi que torna a dirigir la propietat després de la mort del pare d’Oleguer; descriu la quotidianitat aclaparada del senyor Rossend, un veí de bona fe que el protagonista acompanya a la plaça de la Catedral, on fan Sardanes per la Independència. Mitjançant la relació intermitent amb l’amic Julien i la convivència amb Glòria, amb qui va estar casat una temporada, vivim la passió, la contradicció i l’abisme del no-res. Julien és un personatge de novel·la molt atractiu que contraresta l’egocentrisme displicent i una mica pansit del protagonista.

Entre la crítica, la sàtira, l’evocació del temps perdut, la fallida del present, el desig de llibertat i de realització intel·lectual i vital sempre compromès, La vida és estranya és l’obra d’un escriptor que no troba raons per creure. Si a La gran rutina (2007) despullava la burgesia catalana progressista i a Barcelona cau (2012) deixava sense excuses víctimes i guanyadors de la guerra, ara descriu el poble i la ciutat, aristòcrates i nou-rics, intel·lectuals i tabalots, notaris i masovers, generals i polítics digitals, en un retrat sense herois ni models, sotmès a la llei última de la història: tot decau vertiginosament i no queda cap més consol que una copa de vi blanc.

Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Valentí Puig a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/valenti-puig>

 
   
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra