Ets a:

Toni Sala i la unitat narrativa

Carles Miró

Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969) de moment és autor de dues novel·les, encara que es podria dir que és autor de tres, quatre o cinc novel·les. No és que hi hagi dubtes d'atribució en els llibres que ha escrit. Els dubtes són d'una altra mena. La seva novel·la Rodalies (2004), guardonada amb el Premi Sant Joan i amb el Premi Nacional de Literatura, se sol presentar com la "segona novel·la" de l'autor. Es podria dir amb més raó que és la cinquena (o almenys la quarta).

Un dels llibres de Sala que ha passat més desapercebut és Un relat de la nova immigració africana (2003) una nouvelle que pot servir per aclarir-nos tots. S'hi explica un dia de la vida d'un immigrant negre al Maresme: va a treballar al camp, passa per un locutori per parlar amb la dona (que viu a Gàmbia), li roben la paga, demana feina en jardins particulars, surt a la nit amb uns amics, etc. El robatori de la paga és el que fa avançar la història i és el que permet donar-li un final que la tanqui argumentalment. Però si aquest fos l'únic fil que manté la coherència del llibre, seria ben poca cosa. La petita història quotidiana que se'ns narra té una localització precisa (les restes d'explotació agrícola del Maresme i la seva zona turística, a tocar del mar), i és aquesta localització el que compta. Sala no escriu una història i la col·loca sobre un fons que té a mà, sinó que d'un paisatge que coneix bé en fa sorgir el protagonista. Això no seria possible sense una capacitat descriptiva extraordinària. Les descripcions no són mai exercicis de virtuosisme que s'esgoten en ells mateixos, ni es fan mai feixugues; són escrits que volen descobrir les possibilitats d'un determinat ambient, incloent-hi els personatges i els fets narrats, que així no tenen mai l'aire de clixés "universals" que podrien estar "ambientats" en qualsevol altre lloc del planeta.

El primer llibre de Sala, Entomologia (1997, Premi Documenta) és un llibre de contes que l'estableix com un narrador amb una veu totalment personal. No és estrany que el llibre rebés els elogis de Quim Monzó, el "pare" de l'actual literatura catalana. Entomologia es compon de relats breus, que se sostenen sobre un estil de frases curtes, depurat i eficaç, que serveix perfectament als seus propòsits: tractar amb una fredor i una precisió màxima els insectes humans que protagonitzen les seves històries. Històries desolades, de vegades truculentes, que sovint tenen un element simbòlic clar; Entomologia comença amb una descripció d'un femer i els animalons que el poblen: els escarbats piloters que s'hi belluguen per sobre ("però aquests no els admirem, els veiem per poc que aturem la vista al femer") i "els cucs de la mida d'un fideu, blancs, nets, suaus com la pell d'un nadó" que viuen sota la pila, on els fems han fermentat i cremen ("Els que admirem són els de sota de tot quan els descobrim"); els insectes de què s'ocupa el llibre són els escarbats ("viuen, com nosaltres, sota la capa del sol"), incapaços d'imaginar que "tants quilos sota seu puguin existir-hi aquells blancs cucs sinuosos, ni aquells blaus fems cremants". El que no hi ha mai en Sala és la construcció d'un artefacte simbòlic muntat només perquè el lector senti la satisfacció de desxifrar-lo; un conte com "L'avenç cultural", una faula metaliterària -per dir-ho lletjament-, no té gràcia perquè s'hagi de descobrir què és en realitat la pudor que apareix a la biblioteca i que no hi ha manera d'eliminar, sinó perquè ens "creiem" realment tota la peripècia investigadora, perquè està seriosament articulada i no és una mera volta per arribar a un final.

En el mateix punt de canvi (o de crisi) moral que ja havia explorat en alguns contes, potser els més bons, d'Entomologia (n'hi ha un que justament es titula "L'avenç moral") se situa el segon llibre, Pere Marín (1998). Al marge de l'interès que té la història d'adolescents que explica -com que d'adolescent tothom ho ha estat, no és estrany que sigui un dels llibres de Sala més valorats per la crítica-, és una novel·la en què es manifesta clarament un dels punts forts de l'autor: la creació d'ambients. El bar, la furgoneta del repartiment, els descampats per on es mouen els protagonistes són elements d'un medi suburbà en descomposició que queden en la memòria no perquè estiguin sotmesos a una descripció "directa", sinó perquè formen part de la construcció dels personatges. Aquesta presència del paisatge la trobem també a Un relat de la nova immigració africana i a Rodalies (2004). Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Toni Sala a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/toni-sala>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       

també t'interessarà...

       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>