Ets a:

Rodolf Sirera

Adobe Flash PlayerPer reproduir aquest arxiu, descarrega't l'Adobe Flash Player i habilita Javascript al teu navegador.

Veure aquest vídeo a Vimeo

Rodolf Sirera

Víctor Labrado

El punt de partida


Nascut a València l’any 1948, Rodolf Sirera pertany a la generació dels 70, un grup d’escriptors que, nascuts en els anys immediats a l’acabament de la II Guerra Mundial, va donar a la literatura catalana feta des del País Valencià un esplet que no tenia precedents, ni en nombre ni en qualitat, des de la fallida Renaixença local, tant en poesia com, sobretot, en narrativa o en teatre, gèneres que no gaudien, aleshores, d’una tradició culta amb un mínim de vitalitat. La dècada dels 70 va ser per als escriptors valencians, sens dubte, molt rica en possibilitats i estímuls, almenys per comparació a èpoques anteriors.

València, 1948. Traductor, guionista i dramaturg

Tant és així que autors importants pertanyents a promocions de més edat no donarien l’empenta definitiva a la pròpia obra fins després de l’any 70. Aquest és el cas de Joan Francesc Mira (nascut el 1939), de Carmelina Sánchez-Cutillas (1927), o fins i tot de Vicent Andrés Estellés (1924), que abans de l’Obra completa, apareguda a partir del 1972, havia publicat ben poc i no gaudia ni de bon tros de la consideració que es guanyaria després, del públic i de la crítica.

No cal dir que Rodolf Sirera, home de teatre, partia d’unes condicions ben diferents dels seus companys de generació dedicats a altres modalitats literàries. I això no sols per les característiques pròpies del gènere, que –concebut per a la representació– fan del teatre un gènere a banda dels altres, sinó perquè, en el cas valencià, sí que existia una tradició teatral pròpia, popular en un doble sentit: com a oposat a culte i com a espectacle de públic encara ampli almenys fins als anys 60, quan Rodolf Sirera arribava a l’adolescència.

Vicent Simbor i Ferran Carbó resumeixen la situació en termes contundents: «mentre que al Principat hi havia una evolució del gènere de manera progressiva, al País Valencià el teatre, tret d’impagables excepcions, sempre s’havia debatut entre un exitós sainet popular sense cap tipus d’ambició literària i de pretensió estètica i certes meritòries intencions aïllades renovadores que no havien produït encara una quantitat d’obra important. Els noms de postguerra com Martí Domínguez, Francesc de Paula Burguera o Rafael Villar comporten les úniques temptatives serioses de fer un teatre digne i renovat (…). A més dels tres autors esmentats, cal considerar especialment significatives en l’intent de dignificació que precedí els anys setanta les conferències a Lo Rat Penat “Teatre d’ahir i d’avui” realitzades el 1961 per Jordi Carbonell, Baltasar Porcel, Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner.»

Simbor i Carbó esmenten encara altres «meritòries intencions»: els muntatges del Teatre Estudi, el grup de l’Aula Ausiàs March, de la Universitat de València, el Premi Joan Senent de teatre (entre els anys 63 i 69), o el muntatge i edició de dos sainets d’Escalante amb un pròleg de Lluís Aracil (1968), «que era tot un revulsiu per al plantejament lingüístic del teatre valencià perquè certament era la primera reflexió lúcida i crítica del nostre esdevenir teatral». Continua llegint...

Paraules clau d'aquest autor

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Rodolf Sirera a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/rodolf-sirera>

 
   
       
       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra