Ets a:

Ramon Xuriguera i Parramona

Ramon Xuriguera i Parramona

Ramon Xuriguera i Parramona

Josep Camps i Arbós (Universitat Oberta de Catalunya)

Ramon Xuriguera és una de les figures més remarcables, i al mateix temps desconegudes, del panorama literari català de la primera meitat del segle XX. Nascut el 1901 a la localitat de Menàrguens, a la comarca de la Noguera, es dedicà a l'activisme cultural, la narrativa, l'assaig, la traducció i el periodisme. Fou el primogènit d'una família de la qual els seus germans Joan Baptista (1908-1987) i Pau (1913-1938) també van sentir-se temptats per l'escriptura. El 1909 la família anà a viure a Balaguer i quatre anys després a Lleida ja que el pare, Pau Xuriguera i Balagué, havia entrat a treballar de conserge al Liceu Escolar, la institució pedagògica que gaudia d'un major predicament entre els sectors progressistes de la societat ponentina de l'època. De 1915 a 1919 Xuriguera realitzà estudis de magisteri. Paral·lelament a la docència a Camarasa i a Lleida, va encetar una nova faceta, la de periodista, a través de la revista obrera Lucha social i del periòdic republicà El Ideal.

El setembre de 1926 és la data que assenyala l'entrada de Xuriguera en el món de l'activisme cultural. I ho farà amb l'accés a la direcció de la revista Lleida, que havia fundat el 1921 Amali Prim, i vinculada al grup polític de Joventut Republicana; una publicació que convertí en una plataforma des de la qual articulà un projecte de dinamització cultural per a la capital del Segrià. La tasca a Lleida s'eixamplarà amb la creació literària: hi veuran la llum poemes i proses que, amb els textos apareguts en altres publicacions de l'època (La Dona Catalana, L'Esquella de la Torratxa, Diari de Mataró, Recull...), representaran el punt de partida de l'obra literària.

El juliol de 1928 Xuriguera s'instal·là a París becat per la Junta de Ampliación de Estudios de Madrid; impartí classes d'espanyol a La Sorbona i es relacionà amb intel·lectuals francesos i amb exiliats catalans i espanyols residents a França a causa de la dictadura de Primo de Rivera, entre els quals podem destacar Domènec de Bellmunt, Joan Casanovas, Ventura Gassol, Jaume Miravitlles i Eduardo López Ochoa. A més continuà desenvolupant una notable tasca periodística en tant que esdevingué corresponsal del diari La Publicitat. Igualment va escriure articles per a altres revistes i periòdics catalans i francesos: L'Opinió, D'ací i d'allà, La Nau i La Veu de Balaguer, Monde o Contacts. Un complement a la pràctica periodística fou la redacció, entre el febrer i el juny de 1929, del primer llibre, Els exiliats acusen, on retratà una sèrie de figures que, des de l'exili parisenc, es va dedicar a combatre la dictadura primoriverista.

El juny de 1930, Xuriguera retornà a Lleida amb l'encàrrec de dirigir La Jornada, un diari lligat als interessos de Joventut Republicana. N'ocupà la direcció fins al 23 d'abril de 1931 quan, pocs dies després de proclamar-se la República, es traslladà a Barcelona després d'acceptar el càrrec de secretari personal que li oferí Joan Casanovas, aleshores conseller de Defensa de la Generalitat de Catalunya. Un càrrec que continuà exercint quan Casanovas esdevingué, successivament, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, conseller de Finances, i president del Parlament.

Al llarg de la dècada dels trenta, Xuriguera va dur a terme una prolífica activitat cultural a Barcelona. Entre 1932 i 1933 es relacionà amb un grup d'escriptors de diferent origen, formació, ideologia i estètica (Ignasi Agustí, Sebastià Juan Arbó, Xavier Benguerel, Martí de Riquer, Josep Maria Miquel i Vergés, Josep Maria Boix i Selva i Joan Teixidor) i el gener de 1936 s'adherí a la llista de membres del Club dels Novel·listes, ideat per Francesc Trabal. A més, trobem la seva signatura en publicacions d'un consolidat prestigi: La Publicitat, La Humanitat o La Rambla. Quant a l'activitat periodística també cal posar de relleu la implicació en les propostes de Josep Janés i Olivé (Diari Mercantil, Avui o Rosa dels Vents) i en la fundació del setmanari L'Horitzó, pròxim a l'ideari d'Esquerra Republicana. Va ser, però, en el terreny de la literatura on Xuriguera aconseguí fer-se un nom. El 1932 edità dues obres d'inspiració parisenca: la novel·la Volves grises i el recull Espills dormits; el 1933 la biografia Casanovas. Quinze anys de política catalana i el 1936 la novel·la Desordre, en què desenrotllà temes com la pèrdua de l'adolescència o la destrucció de la família, i l'assaig L'aportació de l'occident català a l'obra de la Renaixença, on reconstruí la tradició cultural de les Terres de Ponent. A més, donà a conèixer les traduccions d'Els infants terribles, de Jean Cocteau, el 1934 i de Masako, de Kikou Iamata, el 1935. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Ramon Xuriguera i Parramona a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ramon-xuriguera-i-parramona>

 
   
       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra