Ets a:

N'han dit...

Barcelona, 1924. Filòsof i poeta



Ensems amb Jordi Sarsanedas, Josep Palau i Joan Perucho, Ramon Xirau (Barcelona, 1924) forma part del que podríem anomenar la franja noble dels autors vius de la poesia catalana actual. Tots ells ens relacionen com a lectors amb la tradició de la poesia catalana del segle XX i, per tant, tots ells ens fan patent que aquest és un segle d'or de la poesia catalana. La diferència és que, si bé podem gaudir de la presència pública dels primers, més difícil resulta per raons òbvies el contacte directe amb en Xirau. Per aquesta raó, la celebració al Palau de la Generalitat d'un homenatge al poeta amb motiu del seu setanta-cinquè aniversari -i, val a dir, després d'una cinquantena d'anys de dedicació lírica- adquireix un relleu especial. Es tracta de tornar a guanyar en el temps la presència que ens nega la distància física, com si de cop haguéssim traslladat la Plaça de Sant Jaume al barri de San Ángel de la Ciutat de Mèxic D.F. per afermar l'admiració i l'afecte que sentim per la humanitat i el talent del mestre Xirau.

[...] La ironia, la mitologia clàssica, la pintura o la música recorren els motius de molts dels seus poemes, sempre vertebrats, però, entorn d'una poètica de l'espai. A Graons (1979) -un altre gran llibre-, la il·luminació de l'immens expressat en la poesia d'Ungaretti condueix al clarobscur de l'univers comparat amb uns escacs d'estrelles on allò còsmic i allò humà, l'arquitectura celeste i els edificis de la humanitat, la soledat i l'alteritat s'expressen amb un estil definitiu. I és així com l'obra de Ramon Xirau, el poeta de Mèxic, ens regala l'expressió del món des de l'amor al món.


El primer llibre de Ramon Xirau, 10 poemes, fou editat a Mèxic l'any 1951. Cinc anys després Xirau publicà L'espill soterrat [...] L'espill soterrat és el record de la pàtria en l'exili [...] L'antiga pàtria és l'espill soterrat on encara es reflecteixen els records tan vius, com una presència, que és constant, còsmica, i que serà el nucli central, aglutinador de l'enyor, de l'esperança, de l'amor. L'atlàntica distància de l'exili no deixa en la llunyania de l'oblit la vella mar mediterrània que es farà presència pura. Com Ulisses, com Moisès, com el mateix Adam, l'èxode de Ramon Xirau serà un retrobament amb ell mateix, perquè ell s'ha endut dintre seu la vella terra, la vella mar, que són "molses vives que creixen en la fauna del meu somni". Les platges seran arribada i partença. Les platges són creixement. Els records són aigua viva. A la mar conflueixen tots els camins. Les platges són un símbol bàsic de la poesia de Xirau. Són la gran presència on els silencis i la solitud reflecteixen el ressò de les multitudinàries i remoroses onades de la mar.

Hi ha homes que són arbres, d'altres són muntanyes o rius. Ramon Xirau, ho ha dit més d'un cop, és un home-pont. La seva persona i la seva obra uneixen vessants diferents, comuniquen terres separades. Català de Mèxic, en ell conflueixen l'Altiplà i la Mediterrània, dues civilitzacions i dues llengües: filòsof i poeta, la seva obra, en els moments més plens i millors, és la conjunció de l'enteniment i la sensibilitat. La història d'Occident és la història de la discòrdia entre la poesia i la filosofia, entre la raó i la imaginació; des de l'origen, però, en moments rars i isolats, el pensar torna a ser el que va ser en l'origen: idea i visió, cant i reflexió. Graons és, en el nostre temps i en les nostres lletres, un d'aquests moments. Continua llegint...

Paraules clau d'aquest autor

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Ramon Xirau a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ramon-xirau>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       

També t'interessarà...

       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra