Ets a:

Pere Guixà

Pere Guixà

N'han dit...

Les narracions d'Àlies Barcelona, el nou recull de Pere Guixà (Barcelona, 1973), estableixen una relació admirable amb les del seu anterior llibre, El silenci de l'autodidacte (1999). En són una prolongació lògica i una amplificació de les virtuts, tant pel que fa a l'estil com a les intencions literàries, però a més signifiquen un pas enllà en una manera de narrar definitivament personal. Desconeixem si les històries de tots dos llibres han estat escrites amb gaire distància en el temps, o si són pràcticament coetànies, però tot fa pensar que les d'aquest nou llibre neixen precisament d'un impuls narratiu que és conseqüència del que va il·luminar les anteriors. Un cop més, la temàtica de les narracions denota una llibertat extrema: la recreació dels últims dies de l'escriptor noucentista Eudald Duran Reynals pot cohabitar sense problemes amb l'abstracció sintètica d'una narració com "El paravent", que s'aprova a la dissolució d'un Beckett. El deliri amb què els joves catòlics de l'esplèndida "Devoció" afronten la mort d'una amiga (amb retall de Dreiser inclòs) es complementa amb l'estupor vital de l'arquitecte a "Zona d'espera".

Aquesta exuberància temàtica troba la preciosa unitat, d'una banda, en l'estil, en l'agilitat amb què llisca la prosa de Guixà, gens afectada ni tampoc trivial. L'altre element essencial d'aquestes narracions és la lluita constant entre la buidor i la felicitat, un combat en què poden perdre tots dos contrincants, tal com succeïa a la pel·lícula de Todd Solonz.

Jordi Puntí, "Happiness", El País, Quadern (15/03/2001).

Amb els onze contes reunits a L'embolic del món, sense abandonar les dues estratègies narratives que conduïen la línia dels contes dels dos llibres anteriors -l'ús sistemàtic de l'el·lipsi i el disseny mil·limètric de cada escena-, més enllà de la travessia rutinària pels territoris explorats, [Guixà] amplia, desenrotlla i enriqueix el que ja es pot anomenat l'univers Guixà. Són uns contes on hi ha un batec de vida realíssima, però el misteri l'encercla fins a fer-lo desconegut, fins a transformar-lo en un absurd o un ordre vacu gràcies al do de l'art: els temps es mesclen, el somni i el deliri conviuen amb la vida normal, les situacions més absurdes són encara més absurdes perquè pertanyen a la naturalesa real del món i, enmig dels plecs recòndits de les frases altivament belles, al fons amenaçador del que no es diu, hi ressonen crits d'auxili i silencis tortuosos, entre la densitat d'una solitud hermètica i la destrucció de qualsevol esperança, entre l'angoixa i el desvari. Són uns contes, en fi, on s'insinuen els símbols i els arquetips que ajuden a comprendre la realitat d'una manera més sintètica i més nítida, però també s'hi escolten unes lliçons de caràcter moral, uns missatges de saviesa o uns instants de reflexió suprema.

[...] Un dels principis de l'escriptura de Pere Guixà: tots els contes finalitzen amb una suspensió argumental que va més enllà de l'anhel d'ambigüitat de les conclusions obertes. [...] L'altre principi que regeix la forma dels contes de Guixà hauria de fer referència a la fragilitat conscient de la trama anecdòtica, al poc valor que es concedeix a l'ordre cronològic, al canvi de rumb que adquireix sobtadament la línia del relat. [...]

Pere Guixà és un escriptor que no s'assembla a ningú, un irregular que s'escapa de qualsevol classificació i que no permet que se'l col·loqui en cap casella fixa, però cada pàgina seva se'ns presenta ja com a inconfusible, amb una manera de fer pròpia i intransferible, aprofundint l'espai de la seva veritat -encarant-se al misteri, a l'enigma, a la inquietud de l'embolic del món-, i el lector se sent gratificat d'una manera extraordinària.

Ponç Puigdevall, "La immaduresa del món", El País, Quadern (10/10/2002). Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Pere Guixà a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-guixa>

 
   

també t'interessarà...

       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra