Ets a:

Miquel Forteza

Miquel Forteza

Miquel Forteza i Pinya

Isabel Graña

Palma de Mallorca, 1888-1969. Enginyer de camins, poeta, traductor i assagista. Fill primogènit d'una família benestant de Mallorca. Estudià el batxillerat a l'Institut General Tècnic de Palma (1905), i, malgrat haver destacat especialment en ciències, decidí cursar estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona (1905-1907), on fou alumne d'Antoni Rubió i Lluch. Finalment decidí abandonar els estudis de lletres i matricular-se a la Facultat de Ciències de Barcelona (1907-1911) per graduar-se, posteriorment, a l'Escola d'Enginyers de Madrid (1916). Retornat a Barcelona inicia la seva carrera professional exercint com a enginyer a la Xarxa Catalana de Ferrocarrils M.Z.A, (Madrid-Saragossa-Alacant), (1917-1929). D'aquesta època es conserva com a una de les seves màximes realitzacions d'enginyeria l'estructura fèrria de l'Estació de França de Barcelona. Posteriorment exercí com a enginyer d'obres públiques, destinat a les Balears (març 1929-abril 1958), desenvolupant diversos càrrecs fins a ser nomenat Cap d'Obres Públiques de les Balears i acabar la seva carrera destinat a Madrid com a Conseller Inspector del Cos d'Enginyers de camins, canals i ports (abril-juny 1958), fins a la jubilació. A més, efectuà un important treball quant al traçat de la xarxa viària de les Balears, que fou el motiu d'algunes publicacions tècniques -Los antiguos caminos de Mallorca (1953), Muros y cabañas: la mampostería en seco en Baleares (1955)-, i de l'estudi sobre Las carreteras de las Baleares (1958), publicat pel Ministeri d'Obres Públiques, i que li fou acceptat com a tesi per a l'obtenció del grau de doctor en 1961.

Amb tot, i com els seus germans Guillem i Bartomeu, Miquel Forteza aconseguí compaginar la seva professió tècnica amb l'escriptura. Ja en l'època d'estudiant inicià les col·laboracions en diverses revistes literàries de Barcelona (Ofrena, Nostra Parla, La Revista) i, posteriorment, continuà escrivint a la premsa, bàsicament en publicacions mallorquines d'abans (La Veu de Mallorca, Sóller, Correu de les Lletres, l'Almanac de les Lletres, La Nostra Terra) i després de la guerra (Correo de Mallorca, Diario de Mallorca).

En la seva faceta d'escriptor freqüentà diversos gèneres literaris (poesia, assaig, periodisme, teatre), però destacà especialment com a poeta integrat dins del grup de l'Escola Mallorquina, donant-se a conèixer amb el poemari l'Estela (1919), que serà corregit i ampliat posteriorment a L'íntim recer (1936). Una certa evolució, es pot copsar encara en el darrer recull Ressons (1955), que és, en part, fruit de la maduresa de l'autor. La poesia de Miquel Forteza s'inscriu plenament dins de l'estètica de l'Escola Mallorquina, amb la particularitat que ell és un dels poetes que protagonitzen, des de dins de l'Escola, una renovació temàtica que es produeix gradualment i dóna els seus fruits tangibles entre 1926 i 1936. En aquest cas concret, la renovació està íntimament relacionada amb la dualitat vocacional de l'autor, que mitjançant un delicat equilibri aconsegueix que el poeta permeti la intromissió de la seva professió tècnica en els versos, donant cabuda a elements i temes exclosos fins al moment en la poesia de l'Escola Mallorquina. Tant és així, que pels poemes de Miquel Forteza desfilen ponts, carreteres, matemàtics, fars, pantans, ferrocarrils i altres elements que, lluny de defugir els temes clàssics de l'Escola, s'integren en el paisatge mallorquí i li atorguen una nova aparença de modernitat. Formalment, els versos de Miquel Forteza són una continuació conscient del treball dels seus antecessors, versos pulcres i retallats, treballats a fons, però no exempts del do necessari per al ritme i la rima que fou, sens dubte, el que li permeté excel·lir en l'art de la traducció. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Miquel Forteza a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/miquel-forteza>

 
   
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra